LA POLICIA SITUA AL MONESTIR DE LA VALLDIGNA L'INICI DE L'ACTIVITAT DE LA TRAMA DE FINANÇAMENT DEL PP

La trama Imelsa hauria d'anomenar-se trama Monestir de la Valldigna, atés que la Policia situa l'origen de l'activitat delictiva fa tretze anys e la Fundació Jaume II El Just, des de l'arribada de Vicente Burgos com a gerent i Francisco Camps a la Presidència de la Generalitat.. 

Tretze anys, doncs és el temps que presumptament portava en actiu la trama de corrupció desmantellada ara en la 'Operació Taula', segons els informes de la Guàrdia Civil incorporats a la causa que instrueix el titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València, i en els quals també es destaca que el nucli dur de la xarxa estava encapçalada per l'exalcalde de Xátiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels també destacats dirigents del partit Máximo Caturla i Vicente Burgos. Sempre segons la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO), tots ells van començar les seues aventures en 2003 a través de la Fundació Jaume II el Just, creada per la Generalitat per a recuperar el patrimoni artístic i cultural del monestir de la Valldigna. La seu de la fundació va ser registrada el dimarts a la recerca de nous indicis contra els implicats.

Les irregularitats es van cometre fins i tot en la compra per 1,1 milions del claustre de l'Abad a Madrid per retornar-lo al seu lloc original.

La data del suposat inici de les activitats de la trama coincideix amb l'aterratge de Vicente Burgos en la gerència d'aquesta Fundació. En eixe any arriba a la presidència de la Generalitat valenciana Francisco Camps, qui poc després nomena per a dirigir aquest organisme a Burgos, una de les persones que integraven el seu cercle d'amistats de joventut. El cap de l'Executiu autonòmic pretenia reactivar aquest monestir i, per a açò va va dotar a la Fundació d'un pressupost de 3 milions d'euros que, segons es va veure després, es va quedar curt pel que llavors es va arribar a qualificar de "desmesura" de Burgos en la seua gestió. En eixos anys les activitats de la fundació van ser nombroses. Així, només arribar va gastar 1,1 milions d'euros a comprar el claustre del Palau de l'Abad, situat en la localitat madrilenya de Torrelodones, per a reintegrar-lo al Monestir, emblema de l'organisme i declarat pel Govern autonòmic "patrimoni espiritual" dels valencians. A eixa xifra va sumar altres 100.000 euros per a realitzar la rèplica amb la qual va ser reemplaçat aquest element arquitectònic en el palauet madrileny.

A més, la Fundació va muntar costoses exposicions com 'El toisó d'or', que va ascendir a 1,3 milions, i musicals com 'Balansiyyá', al que va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles que van superar el pressupost de l'organisme. Fins i tot, Burgos va crear una orquestra simfònica amb 46 músics, que va portar per diversos circuits, i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Burgos va estar al capdavant de la institució fins a novembre de 2007, quan va ser destituït per la llavors consellera de Cultura, Trini Miró. A la seua eixida de la Fundació aquesta acumulava ja un deute proper als 9 milions d'euros. La Guàrdia Civil rastreja, precisament, aquests quatre anys de la seua gestió a la recerca de proves de suposades putxerades. Entre elles, es troba precisament la compra del claustre madrileny per a restaurar el monestir, considerada  l'estrena de la trama ara desmantellada.

LA FUNDACIÓ JAUME II TAMBÉ APAREIX IMPLICADA EN EL CAS IMELSA

L'exgerente de la Fundació Jaume II El Just Vicente Burgos està també entre els detinguts en l'anomenada 'operació Taula', que investiga una suposada xarxa de corrupció al voltantn de l'empresa pública Imelsa, depenent de la Diutació.

L'exdiputat autonòmic David Serra també està imputat en esta operació, i a més en el 'Cas Gürtel', en concret en la peça que investiga el suposat finançament irregular del PP valencià.

Pel que fa a la Fundació Jaume II, les instal·lacions d'aquesta fundació es trobaven entre les 33 ordres d'entrada i registre amb les quals comptava la Unitat Central Operativa (UCO) de l'Institut Armat en el marc d'aquestes actuacions contra una presumpta trama de corrupció infiltrada en diverses administracions públiques valencianes -Ajuntaments, Diputació Provincial de València i Generalitat-.

Es dóna la circumstància que l'exgerent Vicente Burgos és a més exmarit de María José Alcón, una de les principals detingudes d'aquest operatiu. Aquesta dona va ser regidora de Cultura de l'Ajuntament de València.

Com a gerent, Vicente Burgos va gestionar un pressupost anual de fins a 8 milions d'euros, encara que la major part no van repercutir al monestir ni a la Valldigna, sinó que es van desviar entre altres coses per a la celebració de la Volvo Ocean Race d'Alacant.

Entre els arrestats destaca a més l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus. La Guàrdia Civil preveu l'arrest de 24 persones.

De moment ja han sigut detinguts també l'exvicepresident de la corporació provincial i exalcalde de Montcada, Juan José Medina; l'exalcalde del Genovés, Emilio Llopis; l'exvicepresident de Diputació i exsecretari autonòmic d'Educació, Máximo Caturla.

INÉS CORONEL PREN POSSESSIÓ COM A REGIDORA

Inés Coronel, qui ocupava el quart lloc a la candidatura d'EUPV a l'Auntament de Simat, ha pres possessió este diluns del càrrec de regidora en substitucio de Marisa Solanes, qui ha renunciat per la impossibilitat material de compaginar les responsabilitats públiques amb la seua feina com a professora. 

Inés Coronel és llicenciada en Biblioteconomia i Documentació, i ha treballat a la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament de Gandia. A l'Ajuntament de Simat se n'haurà de fer càrrec ara de les delegacions d'Educació, Cultura i Normalització del Valencià. 

BUNYOLS DE CARABASSA

Una vegada coneguda la intenció de  l’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, d'acudir a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) en solitari, això sí, sota la marca de la Valldigna, i de la seua sobtada manca d'espèrit valldignenc, Simat s'haguera pogut plantejar acudir-hi pel seu compte per diverses raons: perquè el municipi ho mereix, perquè té recursos turístics, naturals, arquitectònics i culturals més que interessants, perquè tambe te les platges a tir de pedra, i perquè el turisme per a Simat és un diamant en brut que ningú encara ha encertat a explotar.

Només que Simat haguera plantat una paradeta amb els bunyols de carabassa dels festers i les festeres de Sant Antoni al recinte firal de Madrid, de segur que haguera tingut més èxit que els cambrers i les cambreres d'Havana Club preparant mojitos.

Cinc dies dura l’esdeveniment, fins diumenge, i allí han acudit els principals municipis de la Safor: Gandia, Oliva i Tavernes, per suposat, però també altres d'interior com Potries, i més menuts com Guardamar o Xeraco. Si un dels principals reclams turístics de la Safor, com és el monestir de la Valldigna, Simat i el seu entorn, queda fora de l'aparador internacional, estarem molts anys fent el que hem fet fins ara, lamentar-nos. 

EUPV, REFUNDACIÓ O DESAPARICIÓ

La coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Marga Sanz, i el conjunt de l'executiva del partit han presentat aquest dissabte la seua dimissió davant el Consell Polític Nacional (CPN), màxim òrgan de la formació d'esquerres, "davant la reiteració de les derrotes en les urnes en les últimes eleccions autonòmiques i generals", segons ha informat la formació en un comunicat.

En el CPN, que s'ha celebrat a València, també s'han valorat els resultats en els comicis del mes de desembre i s'ha "iniciat el procés que conduirà a una assemblea" -mitjançant una comissió política conformada per 28 persones- que "aprofundisca les experiències de confluència" i en la qual "es pretén una renovació profunda de l'organització".

L'executiva ha presentat la seua dimissió i ha deixat l'organització en mans d'una Comissió que conduirà a EUPV fins a una assemblea que se celebrarà en els pròxims mesos, amb l'objectiu que "òbriga l'organització i li done participació a la ciutadania".

Així mateix, el Consell Polític Nacional d'EUPV ha aprovat un informe de la ja excoordinadora Marga Sanz, en el qual destaca l'autocrítica davant "la impossibilitat d'haver impulsat una àmplia confluència popular d'esquerres", així com també "ha lamentat i ha assumit el fet que no fóra possible la participació d'EU-UP en la coalició formada a la Comunitat per Podem i Compromís".

En aquest sentit, el document indica que EUPV té per davant "el repte de completar la confluència i d'impulsar la col·laboració entre forces que ens situen i reconeixem en un àmbit polític no excloent", segons el comunicat.

Al costat de l'anàlisi de "les circumstàncies externes que han marcat els mals resultats electorals", EUPV ha "valorat negativament" els resultats de les eleccions en les quals, "malgrat haver aconseguit una mínima representació de les candidatures d'Unitat Popular, s'ha perdut la representació a la Comunitat Valenciana". Aquests resultats s'han interpretat com a conseqüència del fracàs dels intents de confluència.

El CPN ha apostat per "una assemblea que aprofundisca en les experiències de confluència i que engegue una nova organització que, sense renunciar a la tradició de lluita, de treball i de proposta que representa EUPV, siga capaç de qüestionar-ho tot per a construir alguna cosa nova, encara més democràtica, més inclusiva i menys institucionalitzada".

L'excoordinadora ha assenyalat que la Comissió "té una comesa principal, que és el de preparar la pròxima assemblea" i que "cal que treballe col·legiadament, per la confluència i l'obertura, sempre des del diàleg i la resolució dels conflicte la gestió de la pluralitat i el respecte a les diferents posicions".

Segons han assenyalat des del partit, aquesta comissió "representa al conjunt de l'organització i inclou experiència i joventut, homes i dones de diferents sensibilitats polítiques, amb diversa procedència territorial".

Sanz s'ha acomiadat dels membres del CPN i els ha agraït treball realitzat, la dedicació i la implicació de la militància al llarg d'aquests últims processos electorals.

REIS MAGS I ELS ANIMALS

Article de Marc Cabanilles

El respecte cap als animals avança amb pas ferm. Queda molt per fer i, potser per açò mateix, els avanços són tan cridaners com l'immobilisme d'els qui es neguen a evolucionar.

Les cavalcades dels Reis Mags d'aquest recentment estrenat 2016, primeres per a molts equips municipals arribats amb nous aires i nous compromisos, han sigut bona mostra d'açò. Madrid, Barcelona, Saragossa, València, A Corunya o Cadis són exemples de ciutats on les seues majestats han arribat, en la majoria dels casos per primera vegada, fent gala del vertader comportament cap als animals que es pressuposa a qui porta un missatge d'amor i esperança.
L'any passat per aquestes dates es va poder comprovar com van arribar a Tenerife, procedents de Lanzarote, diversos dromedaris lligats i amuntegats. De forma semblant, tancades i apilades en caixes de fruita, van ser retornades a Palència les famoses oques entrenades per a desfilar.

Enguany les oques no van desfilar a Madrid. L'equip de Manuela Carmena va decidir prescindir d'elles. No tenim cap dubte que desfilar davant desenes de milers de persones a la meitat de la bullícia pròpia d'una cavalcada de Reis, no forma part de les habilitats naturals d'una oca.
A València la regidoria encarregada d'organitzar la cavalcada, en mans de Compromís, també va decidir substituir els animals reals per persones disfressades per a preservar el benestar animal, i a la Corunya la lluita de l'Associació Animalista Allibera, també ha sigut escoltada per l'equip municipal de l'alcalde Xulio Ferreiro.

Ruc desplomat a la Plaça del Pilar de Zaragossa
els nadals del 2014

Zaragoza impulsa des del passat mes d'agost la Xarxa de Municipis pel Benestar Animal i la ciutat ha prescindit dels animals en la cavalcada i dels rucs que passejaven als xiquets en la plaça del Pilar. Eixos rucs, sotmesos a hores i hores de treball sense descans, havien sigut objecte de nombroses denúncies, i per fi han sigut substituïts per ponis mecànics que fan les delícies dels més xicotets. També Cadis, que es va declarar ciutat amiga dels animals en una sessió plenària, ha prescindit dels animals en la seua cavalcada.
A poc a poc, eixes ciutats van assenyalant el camí en unes festivitats concebudes per a celebrar l'amor fraternal i que amb massa assiduïtat fan ús del sofriment de molts. En aquestes festes, molts animals, utilitzats com a meres màquines reproductores, són espremuts per a omplir els aparadors de boniquets cadells que, en un percentatge proper al 40%, engrossiran les insuportables xifres d'abandó d'animals en l'estat espanyol. Mentre, els refugis i albergs segueixen saturats intentant cercar una oportunitat als quals encara tenen opció de trobar-la.
És incoherent celebrar de forma cruel unes festes suposadament basades en l'amor. No cap l'amor on hi ha maltractament, i no té sentit celebrar l'amor infinit per la humanitat explotant a éssers que mereixen respecte encara que sols siga pel fet d'acompanyar-nos en aquest món. Són els nostres companys de planeta i mereixen consideració i protecció. La seua destinació és el nostre, i la nostra forma de tractar-los ens defineix com a humans.
Per açò, la petició als Reis Mags de seguir avançant en l'eradicació de totes les formes de maltractament animal.

COETER CONFIRMA LA SEUA RECUPERACIÓ EN ADJUDICAR-SE EL TROFEU CORTS VALENCIANES

Paco Luis Brines, Coeter II, ha confirmat la seua recuperació de l'operació de genoll a la que es va sotmetre fa un mes i ha demostrat un bon estat de forma en adjudicar-se este dissabte el trofeu Corts Valencianes fent parella amb Moltó, contra el trio format per Punxa, Dorín i Pau.

El trinquet El Zurdo de Bellreguard, de gom a gom, ha estat l'escenari de la final amb l'alcalde de Simat, Víctor Mansanet, de testimoni. El president de les Corts, Enric Morera, ha lliurat el trofeu.

La victòria, per 25-5, ha estat  incontestable, i el trio gairebé ha aconseguit entrar en una partida que s'ha solventat per la via ràpida.

NOTÍCIES QUE ARRIBEN D'OLIVA

Una denúncia del PSPV d'Oliva relativa als expedients sancionadors per l'incompliment de l'ordenança de guals, ha acabat per esguitar al director general d'Ordenació del Territori de la Generalitat, el simater José Luis Ferrando, militant del Bloc des de 1994, i qui havia estat contractat per a defensar qüestions administratives a l'Ajuntment d'Oliva fins el seu nomenament com a director general. Ferrando havia aconseguit altres contractes a altres ajuntaments, entre ells el del seu poble, i també a Benifairó durant l'alcaldia de Jesús Ferrando (Compromís). 

Després d'eixe nomenament, Ferrando és substituït a l'Ajuntament d'Oliva per altra advocada, Nieves Gonzalez, contractada per decret d’alcaldia 2425, però el PSPV descobreix que Ferrando i González comparteixen bufet. Ferrando ha estat també contractat durant anys a l'Ajuntament de Simat per a assesoraments jurídics, on va arribar també de la mà de Compromís, i va sobreviure fins i tot als governs del PP en este municipi de la Valldigna.

El PSPV d'Oliva afirma que "no acabem d’entendre com per a qüestions quotidianes i administratives no agafem advocats locals, ja que és més barat i més proper, no cal anar-se´n a València".