dimarts, 15 d’octubre del 2013

"MI BUENOS AIRES (más) QUERIDO"

Article de Marc Cabanilles
Gràcies a la meua estada a l’Argentina, he tingut l'oportunitat d’escoltar directament, a alguna de les persones que en el seu moment es van querellar davant la justícia argentina contra els crims del franquisme.
En les seues cares no he vist cap odi, cap rancor, cap set de venjança, cap afany de persecució. Per contra, es lamenten de l'abandó que han patit durant tots aquests anys de democràcia, de la indiferència dels qui pretenen mirar cap a un altre costat, com si res haguera passat, la desesperança de veure que la seua vida s'acaba sense que s'haja fet justícia als seus pares, a les seues mares, als seus avis, als seus germans, als seus amics ……
Segurament, molts dels que veuen la situació des de fora, o que no es van veure afectats ells mateixos per la repressió, pensaran que ja han passat molts anys, que els culpables ja van morir o són ancians, que es deixen de remoure estes històries, que a hores d'ara ningú hauria d'anar a la presó per coses que passaren fa anys….
Els qui pensen d'esta manera, jo els dividiria en dos grups. Els que van de bona fe, en aquest cas, simplement és que no han entès res. I els no van de bona fe, el que clarament intenten, és ocultar la història i que moltes coses caiguen en l'oblit.
No s'adonen que no és important que algú vaja a la presó. L'important no és condemnar a una persona que avui puga tenir 80 o 90 anys. El que importa de debò, per la seua gravetat, és que l'herència del franquisme segueix viva, i les seues manifestacions s’estenen lliurement per una societat que es diu democràtica, però que viu encara acomplexada. Cada dia, estem assistint a un augment de salutacions i símbols feixistes, acompanyats de l'ús de la violència verbal o física. I per si açò fóra poc, ens trobem a membres del PP, restant gravetat a l'assumpte, quan no disculpant als seus autors amb l'excusa que són joves i que no saben el que fan. Açò és el que passa ací mentre la resta del món civilitzat intenta frenar aquest auge feixista, tan volgut pels actuals dirigents del PP.
Ens demanen que OBLIDEM amb l'excusa de la reconciliació. Però en realitat, volen que oblidem per a arribat el moment, quan es donen les circumstàncies adequades, tornar a repetir el que ja va passar.
I per açò són tan importants aquestes denúncies del franquisme. Per a que els qui ho van viure no ho obliden, i els qui no ho van viure, que coneguen el colp d'estat, la guerra que va provocar i els 40 anys de dictadura que li van seguir.
Els qui han posat la denúncia són taxats de “traïdors” a la pàtria. Però eixos que s'omplen la boca amb la paraula “pàtria”, haurien de tapar-se-la amb fang i morir-se de vergonya en veure que siga un altre país, en aquest cas Argentina, el que haja engegat els mecanismes per a fer justícia.
De quina pàtria parlen?
Potser de la pàtria del silenci, de l'exili, de la indignitat, que els seus antecessors van instaurar amb un colp d'estat i que van mantenir a força de reprimir als qui no estaven d'acord?
O és la pàtria de les més de 100.000 fosses comunes, escampades per cunetes i descampats, i on estan tirats com a alimanyes les restes d'els qui es van oposar a la barbàrie?
O serà la pàtria dels més de 30.000 bebès robats?
O per no anar tan lluny en el temps, potser serà la mateixa pàtria que tira a la gent de les seues cases mentre els banquers i especuladors que van provocar eixa ruïna se’n van de “rositas” muntats en l'euro.
O més bé, es refereixen a eixa pàtria que fa lleis perquè malalts de càncer o leucèmia s'hagen de pagar gran part del seu tractament. La patria que deixa als xiquets sense menjadors escolars, transports i mestres. La que davant la pobresa creixent, ens diu que l'únic remei és practicar la caritat.
Ho sent molt per eixos “patriotas”, però a hores d'ara, en aquest moment, la meua pàtria es diu Argentina, un país que ja va jutjar als seus dictadors, als seus repressors, als seus torturadors i que ara està posant els mitjans perquè cap frontera, i menys encara cap “pàtria”, supose un impediment perquè es faça justícia. No hi ha cap ciutadà o ciutadana ací a l’Argentina que no mostre la seua sorpresa i estupor quan s'assabenta que Espanya és l'únic país del món on es nega qualsevol tipus de justícia, fins i tot la de donar enterrament digne a uns familiars afusellats o torturats fins a la mort per una dictadura pronazi.
Mai com ara, m’han agradat tant els tangos “arrabaleros” que se senten per qualsevol cantonada de Buenos Aires.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Si la teua patria es Argentina, apanyat estem. Lo de alli es democracia plena. Ara estem be cabrerot, ja no saps que fer per cridar l'atencio.

Anònim ha dit...

La argentina no serà democracia plena (com tampoc es ací), pero alli ja han jusgat i condenat als criminals de la dictadura, i así encara estem esperant.
Per no parlar de que despues de 60 o 70 anys, encara hi han mils de persones fusilaes i tirades per les cunetes.
jo li done la raó a Marc, a la merda una patria com esta.

Anònim ha dit...

Jo també. A la merda Espanya.
Un pais corrupte amb un Rei imposat.

Anònim ha dit...

Xe en Argentina vos esperen en els braços auberts. Aneu, aneu i ja parlarem.

Anònim ha dit...

Al menos als que denuncien la dictadura franquista, si que el recibixen en el brasos auberts, cosac que ací no pasa.

Anònim ha dit...

Vergonya hauriem de tindre.
Després de un muntó d'anys, uns tirats en les cunetes com a gossos o sense saber on estan, mentre a altres vinga a fer-los misses i homenatges.

Anònim ha dit...

Marc cridara l'atenció, pero al menos dona la cara (posa la foto i firma l'articul).
Altres no cridaran mai l'atenció perque tot au fan anònim o d'amagat.
O simplement no fan res.

Anònim ha dit...

Tu post parlar, que escrius desde l'anonimat.

Anònim ha dit...

Si jo escric desde l'anonimat, i reconec que no faig res de res, però també reconec que es bo que s'expresen les opinions, sense por i donat la cara.

Anònim ha dit...

Crec que ja va seguent hora de criticar menys y treballar mes pel nostre poble, y deixarmos dels problemes d'Argentina, de la guerra civil, que açi no anem a arreglar res. La Valldigna, avui per avui te problemes molt mes greus que tot aixo, i ja va siguent hora de que entre tots i dic "TOTS" fem algo mes que criticar.

valldignenc ha dit...

Crec que tens molta part de raó.
I dic "molta" i no tota la raó, perque opinar sobre franquisme o sobre la desaparició dels mamuts, no impedix treballar sobre els problemes que tenim a la nostra vida diaria.
Opinar sobre qualsevol tema, sempre és bo, i fer una crítica constructiva (aportant algo), també.

Anònim ha dit...

Estic d'acort, pero crec que ja va siguent hora de passar plana. Perque parlar de la guerra, la republica, el franquisme, de tot es pot opinar, pero no arreglem res, tots tenen rao, y no la tenen. PASEM PLANA Y MIRAM CAP EL FUTUR, QUE DE MOMENT NO ES MOL CLAR.

valldignenc ha dit...

Hem de mirar cap al futur. Correcte !!
Però per a saber com i de quina manera, també hem de saber que va passar en el passat, quines coses no deurien repetir-se, que és lo que es fa fer malament, quines consecuències va tindre.
De tota manera, poder mantindre este debat sense insultar (ja saps això de calandari, feixista, i tu mes,....), ja és una manera de caminar cap al futur.

Anònim ha dit...

Totalmente d'acord. En els meu comentaris mai voras un insult a ningú. Sempre seré contrari. Podrem discrepar, sempre desde el respecte i el dialeg.

valldignenc ha dit...

Pues mira, una coa bona ja ha provocat este articul: Poder comprovar que encara queda gent amb la que pots debatir sense insultar ni xillar, ni dir desficacis.

Anònim ha dit...

Jo crec que la majoria de la gent es sana i es pot discutir i raonar, pero sempre es fan notar els mes exaltats. En mi pots contar per a intercanviar opinions. Jo soc del pareixer que tots no podem ni deguem ser del mateix color.

Anònim ha dit...

No es pot treballar per un futur digne si no som capaços de posar ordre al nostre passat. I posar ordre significa parlar del franquisme, de la república, del moviment anarcosindicalista i, com no, dels milers de persones assassinades, torturades i soterrades en camins, muntanyes i voreres de carreteres. Com es nota que no heu tingut un tio de 19 anys desaparegut i TOT el que va comportar en la qüotidianeitat durant tants anys. A ell no sabem què li feren, a nosaltres ens amargaren la vida, als germans, pares, iaios, nebots i nebodes i família en general. Per això no podem passar pàgina. Ni PP ni PSOE han fet ni faran. Com diria el famós cantautor aragonés Labordeta, “a la mierda con ellos”. I L'Església, quanta hipocresia i manipulació.
NI OBLIT NI PERDÓ, JUSTÍCIA.

Anònim ha dit...

Jo estic d'acord amb l'anterior.
De manera que si algú el deu 100, 200 ó 300 euros, no oblides i el perseguixes hasta que el pague.
Ara be, si hi han més de 100.000 desapareguts i vora 30.000 xiquets robats, resulta que hem d'oblidar i passar full, com si res havera passat.
Es curios !!