divendres, 28 de juny del 2013

LA TROBADA DE CORALS CONVIDA ENGUANY A L'oRFEÓ JOSEP CLIMENT D'OLIVA


L’Orfeó Josep Climet d’Oliva és l’entitat convidada enguany a laXIII Trobada de Corals Santa Maria de la Valldigna, que es celebrarà aquest dissabte 29 de juny al monestir. La formació olivera compartirà escenari amb la coral Santa Maria de la Valldigna, que dirigeix Telmo Gadea. Aquesta trobada de corals s’ha convertit ja en una cita tradicional de l’estiu valldignenc, sobretot per l’especial atractiu que suposa el lloc de la seua celebració: l’església major de l’antic monestir, un espai en unes condicions acústiques especials. 

CARME GIRAU REP EL PREMI OVIDI A LA GALA DEL MICALET


La simatera Maria del Carme Girau va recollir ahir el premi Ovidi a la música en valencià, en un acte celebrat al teatre Micalet de València correponent a la novena edició dels guardons, i al que van assistir l’alcalde, Sebastián Mahiques.
Girau ha rebut per unanimitat el Premi Ovidi a l’aportació artística a la música en valencià. Girau, nascuda a Simat en 1940, va participar de forma activa en el grup Els Setze Jutges, al qual es va integrar l’any 1964. Va editar en aquells anys tres EP de quatre temes cada un que recollien cançons pròpies i temes populars com L’hereu Riera i Cançó de bressol. Al final dels seixanta i acabats els estudis universitaris, va abandonar la cançó per dedicar-se a la seua professió, farmacèutica. Tot i el seu pas breu per la Nova Cançó fou una dona pionera i la primera valenciana d’aquell moviment. Joan Fuster li va dedicar un text el 1966 en la presentació d’un dels seus EP. L’any 1998, el cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició de la discografia completa en la seua productora.
Els premis Ovidi són el principal suport a la contínua aparició de nous grups musicals, la diversitat d’estils i recursos artístics, la consolidació dels autors joves emergents, així com la incipient industria del sector –segells discogràfics, agències de management, estudis d’enregistrament-, la qual cosa permet  afirmar, com han assenyalat els principals crítics, que ens trobem en un moment excel·lent de la música en valencià quant a creativitat i dinamisme, un moment dolç que tan sols es fa agre per la manca de suport de les institucions públiques valencianes i de la Radiotelevisió Valenciana.
A més dels premis a la música, al disseny i al vídeoclip que lliuren els jurats corresponents, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià, lliura cada any dos premis: un per a distingir aquells l’aportació artística dels qual haja significat una fita important per a la nostra música, i un altre per a reconéixer la persona, mitjà o institució que haja destacat pel seu suport a la música en valencià.
El premi al suport a la música en valencià s’ha atorgat enguany per unanimitat a la periodista radiofònica Amàlia Garrigós, el compromís de la qual amb la música del País Valencià ha permés un millor coneixement de les novetats i dels concerts dels músics valencians. El seu programa a Ràdio 9 Alta Fidelitat ha sigut un referent pel qual han passat el bo i millor de la música en valencià. Ella ha fet possible que a les ones del mitjà públic que més hauria d’haver ajudat la música en valencià, la RTVV, s’obrira una finestreta per la qual es podia escoltar la nostra música. El COM aprecia el seu esforç alhora que lamenta que haja perdut el seu lloc de treball en un ERO cruel que anuncia la liquidació dels mitjans publics del País Valencià.

dimecres, 26 de juny del 2013

I DIUEN QUE L'ATUR BAIXA

Article de Marc Cabanilles

"Sabem que no anem a heretar més que ruïnes, perquè la burgesia tractarà d'arruïnar el món en l'última fase de la seua història. Però a nosaltres no ens fan por les ruïnes, perquè portem un món nou en els nostres cors"
Buenaventura Durruti


!! Al·leluia!!, va disminuir l'atur al maig.....
Ara tenim 98.000 aturats menys… I molts més cambrers amb dues carreres i un màster!... ....
A poc a poc estan arribant al seu objectiu, que no és un altre que aconseguir que ens tornem imbècils i no sapiem distingir la realitat de la ficció.

I amb l'atur tenim un bon exemple. Pretenen que ens acostumem a anomenar lloc de treball a qualsevol cosa. Alguna cosa que dura dies o setmanes, se l'anomena lloc de treball. Alguna cosa que amb prou faenes permet comprar el menjar, se l'anomena lloc de treball. Alguna cosa que no està subjecte a cap conveni ni llei, se l'anomena lloc de treball,..... I curiosament,. els qui ens volen fer engolir amb eixos llocs de treball, són els qui no han treballat mai, sempre en despatxos amb moqueta, amb el cotxe oficial i xofer esperant en la porta, i amb uns sous altíssims completats amb dietes, comissions i sobresous.
I per si eixos "llocs de treball" no foren ja prou indignes, ara volen crear altres nous "llocs de treball", cobrant per baix del SALARI MÍNIM. Però quina casualitat, que amb tots els seus estudis, els seus màsters, els seus assessors, els seus grups de savis, etc.... a cap d'aquestes llumbreres se li ha ocorregut mai posar-se un SALARI MÀXIM.

I després, els polítics es queixen que la ciutadania s'indigne, es manifeste i proteste.
Quin altra alternativa tenim? I que no em diguen que l'alternativa són les urnes. Les urnes han demostrat ser l'estafa de la estampeta, doncs elecció després d'elecció sempre hem de votar als mateixos. Sempre les mateixes cares, els mateixos partits de sempre. Unes llistes que són un viver de corruptes, de barruts, de ganduls, de lladres, d'ineptes, de vividors sense cap ideologia.

Es cuidaran molt de plantejar un referèndum preguntant si els volem com a representants del poble. Doncs en cas que isquera que no, tots en ple haurien d'anar-se'n a treballar, a treballar d'una vegada, cosa que molts d'ells, no han fet en la seua punyetera vida. I dic punyetera perquè no fan més que la punyeta posant pals i entrebancs a una ciutadania decent que protesta per tot el que està passant.

Fàstic és el que provoca aquesta forma de fer política, i davant la qual només cap la protesta. Protesta que aprofundint en la seua obstinació de convertir-nos en imbècils, pretenen que confonguem amb la mala educació. Volen que si es fan vagues, no es noten. Que si hi ha protestes, semblen un festival de "cors i danses". Volen fer-nos creure que si estem cabrejats, és perquè tenim una úlcera. Volen fer-nos creure que els casos de corrupció són una excepció, quan en realitat ja són un càncer amb metàstasi que afecta a tot el territori i totes les institucions.

Però alguns (i cada vegada més gent) ja sabem que els vertaders lladres no necessiten alçar-se cada dia a les sis del matí. Estos fills de puta ni tan sols necessiten eixir de casa per a donar un "pelotazo" de milions, des d'un ordinador, venent i comprant mentre arruïnen països sencers, fent que la gent se suïcide, que no tinga treball, que no puguen pagar les seues cases, que hagen d'anar a menjadors de caritat, que els dependents queden indefensos, que els estudiants no puguen pagar els seus estudis, que la sanitat passe a mans privades..

Alguns ja sabem (i espere que cada vegada més gent) que la lluita és l'únic camí, que va sent evident que el món es canvia en el carrer, no en les institucions o amb mocions.


dimarts, 25 de juny del 2013

BALANÇ DEL PSPV EN L'EQUADOR DEL MANDAT


UN ARTICLE DE DAVID MOGORT I ÁLVARO ALMIÑANA

Greu, molt greu és l´actual situació econòmica, laboral i social-familiar al nostre poble.Així definim els SOCIALISTES la realitat que estem vivint a Simat.
     Dos anys fa que el partit popular governa amb majoria absoluta al nostre poble, 18 en fa ja (massa) al País Valencià, i 20 mesos que també ho fan a l´Estat Espanyol. Però ací i enllà,la situació si cap , és cada dia més dramàtica per a una quantitat de gent grandíssima, més de 350 simateres i simaters a l´atur sense cap possibilitat de poder portar a casa un jornal.
     Simat ha perdut dos anys,i no ens podem permetre perdre res més.L´equip de govern conservador del PP s´ha de posar ja les piles en allò que és el més necessari per al nostre poble: CREAR OCUPACIÓ.
     Amb un poble sense sòl per a oferir a empresses, res s´ha fet en estos dos anys per desbloquejar el pla urbanístic, ja que ens diuen ells mateix que a penes s´ha avançat res.Res s´ha fet per a promocionar Simat com a poble turístic (nosaltres entenem que ens hem de fer forts en eixa opció),deixant passar de llarg tota la riquesa que tenim per explotar.Res s´ha fet per a intentar dedicar una part del pressupost municipal a crear OCUPACIÓ, tan necessària al nostre voltant,i no serà per propostes. Els SOCIALISTES sempre hem defensat que l´ocupació és el primer,i per això hem donat sempre prioritat i urgència presentant diferents mocions en este sentit, demanant la creació de brigades municipals, tant forestals com per a reparar voreres. El resultat…el de sempre; fent ús de la seua majoria absoluta per tombar qualsevol proposta que presentem els SOCIALISTES.
      Els únics llocs que s´han creat van ser els dels operaris del camp de futbol, i va ser per una iniciativa nostra d´incloure en el plec de condicions de la contractació, un punt que donara valor al foment de la contractació de persones a l´atur  de Simat. Si fos pel PP, açò se li havera passat i lempresa contractista havera aportat els seus treballadors, sense més.
     Creiem que Simat té molt a oferir en molts àmbits, per això  pensem que el PP no està fent tot el que té que fer per a dur-ho endavant.El lloc on estem situats geogràficament, gent molt preparada a l´agricultura, les nostres muntanyes, la nostra cultura, conreus per a posar-lo altra vegada a punt per a la seua producció, el nostre atractiu turístic…tot açò que tenim ací,hem de dur-ho al màxim de la seua capacitat d´explotació per tornar a reactivar Simat econòmicament.
     La capacitat d´endeutament que tenim a l´Ajuntament, ha de ser el millor al-liat per portar endavant propostes de creació de treball a tots els àmbits,falta la disponibilitat de TOTS, les ganes i sobretot el pensar que hem de tirar el poble endavant siga com siga.
     Per tot això, la nota que li posem al PP durant els seus 2 anys de majoria absoluta a Simat és INSUFICIENT, insuficient perquè tenint el poder a Simat i a la Generalitat Valenciana han deixat caure el pulmó econòmic del poble: les dos cooperatives. Insuficient perquè s´han dedicat a tapar les seues carències enlloc de resoldre els problemes de totes i tots els veïns. Insuficient perquè el nivell de vida de tots els simaters i simateres està més baix i més greu que mai. Insuficient també perquè amb maquillatge polític (actes i esdeveniments, crescuda de l´endeutament en coses no prioritàries) de cara a la galeria no ens arreglen els problemes de treball, d´enssenyament, de salut i socials en general que malauradament conviuen amb nosaltres a diari.
     Als Socialistes de Simat ens tindran sempre per donar prioritats i solucions als nostres veins i veïnes, des de l´oposició, sempre constructiva, i de cara al futur no molt llunyà I rodejats de gent sobradament preparada per portar I fer realitat eixes solucions des del govern que encapçalarem tant a Simat com a València en menys de dos anys.

dijous, 20 de juny del 2013

SIMAT ENCARA NO HA RECONEGUT A CARME GIRAU COM A VEÏNA IL.LUSTRE

Maria del Carme Girau, cantant que va formar part de Els Setze Jutges, ha estat reconeguda amb els premis Ovidi a la Música en Valencià, per decisió dels integrants del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià. Juntament amb aquest guardó, el 27 de juny es lliuraran a la sala Micalet els vuitens premis Ovidi a la música, el disseny i el videoclip, elegits per un jurat especialitzat, i dels quals avui s'han sabut els noms dels finalistes. 
Girau és natural de Simat, on hi viu ara. Es va integrar al grup Els setze jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va amb la separació dels Setze, l'any 1969 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup. Es troben moltes referències de la seua música al llibre "Al Tall: Vint anys", del també simater Víctor Mansanet.
El Col·lectiu Ovidi Montllor ha decidit atorgar a Maria del Carme Girau el premi a l'aportació artística per ser 'una dona pionera i la primera valenciana del moviment de la Nova Cançó'. Girau va publicar tres EP Acabats els estudis universitaris, va deixar la música i es va dedicar a fer de farmacèutica. Joan Fuster va dedicar-li un text el 1966 en la presentació d'un dels EP, i l'any 1998, Paco Muñoz va publicar una reedició de tota la seua discografia.
Ara viu a Simat, on encara no se li ha reconegut de manera oficial l'aportació d'aquesta simatera il.lustre a la Nova Cançó.

dimarts, 18 de juny del 2013

EUPV ORGANITZA UNA XARRADA DE RICARDO SIXTO A TAVERNES


En un moment en el que el col.lectiu local d'EUPV de Tavernes està deprimit per no haver enncertat en la persona que va oferir als electors de candidata a l'alcaldia, la formació rep aquesta setmana el suport del diputat al Congrés per València, Ricardo Sixto. El representant a les Corts Generals farà divendres a la Casa de la Cultura un repàs de l'accíó política d'EUPV al Congrés i exposarà les alternatives a unes polítiques neoliberals que han portat a l'empobriment gairebé generalitzat, la retallada o desaparició de serveis públics, i al desmantellament d'estructures socials que estaven consolidades. 

dilluns, 17 de juny del 2013

EL PP ARRIBA A L'EQUADOR DEL MANDAT SENSE HAVER DONAT UNA ALTERNATIVA A LA CRISI DE LES COOPERATIVES

Sebastián Mahiques complilrà aquesta setmana dos anys de mandat des que va prendre possessió com alcalde després de les eleccions de maig de 2011, i creua l'equador sense poder exhibir una alternativa al cop que va suposar per a Simat el tancament simultani de les dos cooperatives. No podrà fer, doncs, balanç trionfalista de l'equador del mandat.
Arc Iris confiava que tenint al PP al capdavant de totes les institucions, inclòs de fa un any el Govern estatal, el PP simater tindria la capacitat i l'agilitat per construir una alternativa econòmmica per a Simat, que necessàriament ha de passar pel turisme.
A hores d'ara, amb dos anys d'alcaldia del PP amb majoria absoluta, Simat deuria disposar ja d'una indústria turística local que proporcionara ingressos a bona part de la població, aprofitant un patrimoni històric i cultural únic, uns paratges naturals exclusius, la declaració de municipi turístic i la referència a l'Estatut que fan de Simat una potencial destinació de turisme d'interior amb avantatges sobre altres municipis.
No ha estat així. Hui cap persona a Simat pot dir que el turisme li representa la major part dels seus ingressos. Fiar l'èxit d'aquesta alternativa econòmica a l'assistència a fires i als actes esporàdics que la Fundació Jaume II organitza al monestir és una mala estratègia, o si més no incompleta. El PP s'havia d'haver posat a treballar des del primer dia en tasques de promoció directa, professionalització de l'hostalereia i el foment d'una infraestructura mínima d'allotjaments. No s'entén que un municipi com Simat no explote el sector de camping i es limitee a proporcionar una zona d'estacionament per a autocaravanes sense cap servei. 
El PP no pot estar tampoc orgullós en altres camps de l'activitat municipal, sobretot en l'urbanismme, en haver-se mostrat incapaç de dotar al municipi d'un ordenament que permeta planificar el futur.
El PP podrà presumir, com a molt, de camp de futbol -una opció que en opinió d'Arc Iris haguera estat més encertada per als plans E de Zapatero en comptes de refer les fonts Gran i Menor-. Sí és cert que hi ha signes de revitalització en l'agenda cultural amb la implicació de bars i pubs. No obstant, el PP fracassa hui per hui en l'àmbit econòmic. Té dos anys per davant per consolidar una alternativa econòmica basada en el turisme (turisme esportiu, turisme cultural, i  turisme rural).

diumenge, 16 de juny del 2013

LA CONSELLERA CATALÀ CLAUSURA LA MULTAQA AMB UN COMPROMÍS EN FAVOR DEL PATRIMONI CULTURAL



La consellera d'Educació, Cultura i Esport, María José Catalá, ha asseverat aquest diumenge que el seu departament treballarà "de forma decidida" per a contribuir a "la conservació integral del patrimoni cultural valencià" a través d'accions de conservació i difusió del mateix que permeten a la regió convertir-se en una destinació turística cultural. No obstant, també es va comprometre a defensar l'educació pública i de qualitat i l'està desmantellant, així que el patrimoni cultural corre perill.

La titular de Cultura ha participat en l'acte de clausura de la IX Multaqa de les Tres Cultures que, des de divendres passat, s'està desenvolupant en el Monestir de la Valldigna. La jornada ha estat dedicada als patrimonis de la humanitat reconeguts per la UNESCO a la Comunitat, ha informat la Generalitat.
Català ha destacat que la Comunitat Valenciana "és pionera en el reconeixement, tutela i promoció del patrimoni, a través de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià" creada per a identificar, protegir, conservar, rehabilitar i transmetre a les generacions futures el patrimoni cultural i natural valencià.
La Multaqa és un referent internacional de reflex dels valors de la UNESCO i enguany porta per títol 'UNESCO, Veu del món i Patrimoni de la Humanitat' i té com a fi l'aproximació i el coneixement de la història compartida pels pobles del Mediterrani.
Els reconeixements que té la Comunitat Valenciana per part de la UNESCO són La Llotja de la Seda de València (1996), l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Palmerar d'Elx (2000), el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Museu Escolar de Pusol d'Elx (2009) i la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011).

divendres, 14 de juny del 2013

COMENÇA LA MULTAQA AMB CRIDES A LA TOLERÀNCIA I EL RESPECTE ENTRE CULTURES



Amb crides a la tolerància, el respecte, la convivència entre cultures i la diversitat s’ha inaugurat hui al Monestir de Santa María de la Valldigna, en Simat de la Vallidigna,  la IX Multaqa de les Tres Cultures, organitzada pel Centre Unesco València i que estarà presidida per la directora general de Cultura, Marta Alonso.
Enguany la IX Multaqa de les Tres Cultures se celebra fins diumenge sota el lema ‘Unesco, veu del món i patrimoni de la humanitat’, segons ha informat l’organització en un comunicat.
La jornada d’aquest divendres estarà dedicada a la Yumuaa de l’Islam i comptarà amb l’anunci de l’oració del Shabbat i amb la IV Trobada de la Ciència Jove, en el qual 300 escolars de diferents cultures compartiran jocs i tallers sobre el Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana.
El dissabte, dia hebreu, s’organitzarà una trobada de jocs tradicionals i de dones disposades a ensenyar l’art dels bolillos i les labors tradicionals valencianes i altres arts que concorren en el patrimoni immaterial que li interessa protegir a la Unesco.
La *Multaqa es tancarà el diumenge, dia de la Dominica Cristiana, amb la intervenció dels representants de set dels Béns Culturals de la Comunitat Valenciana declarats per Unesco Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de la Llotja de la Seda, l’Art Rupestre Llevantí, el Palmerar d’Elx, el Misteri d’Elx, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí i l’Escola Museu de Pusol d’Elx
El dia de clausura també tindrà lloc la proclamació pel president d’Unesco Espanya, Luis Ramallo, d’Irina Bokova com premi Unesco Valldigna 2013. L’actuació de la Muixaranga i Dansa dels Bastonets de la Festa d’Algemesí i la interpretació d’algunes motets del Misteri d’Elx tancarà la sessió de clausura de la Multaqa 2013.
El Centre Unesco València vol posar en valor els béns culturals que la història li ha llegat a la Comunitat Valenciana i per aquells que en el present es creen i als quals la societat els atorga una especial importància històrica, científica, simbòlica o estètica.

dijous, 13 de juny del 2013

EL LLEVAPENES SIMATER CUMPLEIX QUATRE ANYS AMB EL NEGOCI

 
Josep Guinart (George), gerent de l'empresa Jyssvins, acaba de cumplir quatre anys des de l'obertura del seu negoci a Simat, després d'haver-se dedicat durant els anys anteriors al negoci de la distribució per compte alié. Des del seu magatzem a l'avinguda de la Font Menor, on ven de forma directa al públic, abasteix a nombroses empreses de la Safor de productes d'aquells que espanten les penes.

LA MUNTANYETA, UN EXEMPLE DE RENOVACIÓ URBANA

 

Recuperar les zones més tradicionals del casc urbà, posar-les en valor i convertir-les en punts atractius per viure i fins i tot per visitar no és una tasca impossible, tal com s'ha demostrat amb els treballs de renovació urbana que l'Ajuntamente de Simat ha executat al barri de la Muntanyeta, que ha quedat convertit en un dels racons més atractius del municipi.
Arc Iris fa més d'una década que està reivindicant la renovació integral del casc antic de Simat amb els mitjans a l'abast de l'ajuntament i en col.laboració de la iniciativa privada. Si des d'aquell any 2003 en què Arc Iris va llançar eixa reivindicació s'hagueren promogut iniciatives com la del barri de la Muntanyeta, el casc antic de Simat tindria ara altre aspecte i seria punt de visita i d'inversió immobiliària. A més a més, ens estalviaríem el cost econòmic i social que comporta tindre al voltant de cinc-cents immobles desocupats al casc antic. No obstant, els sucessius governs locals van preferir obrir nous espais urbans i promoure noves edificacions.

dimecres, 12 de juny del 2013

SIMAT TORNA A SER PUNT DE TROBADA DE LES TRES CULTURES MEDITERRÀNIES

 
El Monestir de la Valldigna acollirà este cap de setmana la novena edició de la Multaqa de les tres cultures, unes jornades organitzades per la UNESCO amb l’objectiu de promoure l’intercanvi i la convivencia entre les cultures islámica, jueua i cristiana.
Es tracta d’un esdeveniment rellevant en l’agenda cultual valenciana consistent en una trobada intercultural i interreligiós que té com a objectiu acostar al seu públic, principalment alumnesde centres educatius, el fenomen de la diversitat cultural i religiosa que caracteritza avui la nostra societat, i donar una imatge diferent, i real per descomptat, de la convivència entre les persones i les comunitats de les tres principals religions abrahàmiques.
El Centre Islàmic d’Espanya participa en el primer dia de la Multaqa amb una presentació que porta com a títol “El Yumua de l’Islam” i que serà dut a terme pel president de l’entitat, Abdelaziz Hammaoui. Així mateix participaran representants de la resta de cultures i religions, i de divendres a diumenge es desenvoluparan diverses manifestacions culturals i folclòriques, com ara una representació del Misteri d’Elx, o la Dansà dels Bastonets de la Muixeranga.

divendres, 7 de juny del 2013

LA CASA DE LA CULTURA INAUGURA L'EXPOSICIÓ DE FOTOS ANTIGUES "COMARQUES EN BLANC I NEGRE"


La casa de la cultura de Simat acull des d'aquest divendres l'exposició "Comarques en Blanc i Negre" una iniciativa del Museu Valencià d’Etnologia destinada a reunir i difondre el patrimoni fotogràfic dels veïns de les comarques de la província de València. A més del disseny de la imatge del projecte, el Museu s'encarrega de dissenyar els catàlegs que acompanyen a les exposicions en cada comarca, les invitacions, els cartells, la pancarta i els panells que la componen.
A més hi ha un projecte editorial paral.lel que consisteix en la publicació de llibres antigues per comarques. La campanya de recollida portava per nom “Passa la foto” i a la Safor va reunir més de 9000 fotografies vinculades a la quotidianitat de la societat tradicional. A partir d'aquests materials el Museu Valencià d’Etnologia en col·laboració amb l'editorial Tívoli, ha editat diversos llibres d'imatges, que aproximen al lector al nostre passat proper, imatges que ens parlen de treball, d'esforç, de les gents que van viure el segle XX i finals del XIX, també de la festa, dels llocs que ja no existeixen, dels àmbits perduts.

Una visió esbiaixada, subjectiva, la mirada generalment amable del fotògraf. 



El llibre dedicat a la Safor està prologat pel col·leccionista Suso Monrabal, que ofereix un panorama dels fotògrafs professionals a la Safor. El llibre és una obra col·lectiva en la qual han participat prop de 50 institucions, més de 15 arxius de col·leccionistes i 75 arxius particulars. 


La majoria de les fotografies provenen d'àlbums familiars, fotografies obra d'aficionats, juntament amb alguns retrats dels fotògrafs de gabinet de la comarca, però de cop i volta apareixen conjunts que ens enlluernen, com la crònica de la quotidianitat del suec Sune Wesling en les fotografies d'Almoines dels anys 50, les d’Emma Köning en la platja de Bellreguard o les estupendes d'Oliva del fotògraf Navarro. 


Fotografies que arrepleguen moments, fragments del dia a dia. Imatges d'oficis perduts, d'activitats del camp, de la pansa, de la toronja , de l’arròs, de casinos, bars, bandes de música, de modernitat i tradició.
Memòria recuperada, un gran àlbum familiar de la Safor que conté també desenes de fotografies de Simat en les quals podem comprovar, per exemple, que la muntanya del Toro tenia a principis del segle XX tant poc arbrat com ara, tot i que en aquella època s'explotaven els recursos forestals i es baixaven amb corrioles des de dalt la muntanya fins al carrer de l'Om. 

ELS SOCIALISTES DE SIMAT TRASLLADEN A L'EXMINISTRE CALDERA LA SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA DEL MUNICIPI


Els regidors del grup socialista de Simat, David Mogort i Álvaro Almiñana, han transmés a l'exministre socialista Jesús Caldera, la situció socioeconòmica del municipi després del tancament ara fa prop de dos anys de les dos cooperatives agrícoles. Segons Mogort i Almiñana, Jesús Caldera, que va ocupar la cartera de Treball i Assumptes Socials entre els anys 2004 i 2008, s'ha mostrat sorprés pel tancament simultani de les dos cooperatives sense que cap institució haja fet res per evitar-ho. No obstant, tampoc es pot dir que l'anterior govern socialista, que estava al capdavant de l'Executiu en el moment del tancament de les cooperatives, es preocupara massa per la situació, si bé és cert que les competències en matèria de cooperativisme agrícola estan en mans de la Generalitat. 
El tancament de les cooperatives simateres va ser el pardigma de a desídia institucional. L'Ajuntament de Simat, ja en mans del PP, es va inhibir, el mateix que va fer a Generalitat. El cop per a l'economia local va ser dur, doncs quatre-centes de persones es quedaren de forma simultània en l'atur en un municipi la població activa del qual és d'unes 1.800 persones.
Arc Iris recorda que des de l'any 2003 venia proposant una fusió de les cooperatives, i fins i tot després del tancament va proposar la creació d'una empresa municipal que es fera càrrec de la continuïtat de l'activitat si més no d'un dels centres de treball.

dilluns, 3 de juny del 2013

ARC IRIS EXIGEIX AL GOVERN DEL PP QUE EXPLIQUE EN PÚBLIC L'ESTAT DEL PGOU

Arc Iris sol.licitarà al govern local del PP de Simat que explique en una assemblea pública oberta a tots els veïns l'estat en el que es troba el procediment per a l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU).
Arc Iris fa aquesta petició després de que l'alcalde admetera al darrer ple que el PGOU està paralitzat i no hi ha perspectives ni terminis per a la seua aprovació.
Arc Iris sospita a més que els successius governs locals, el d'ara i els d'abans, estan patint pressions externes i alienes al govern local per tal d'elaborar un determinat ordenament urbanístic favorable a pretensions particulars i empresarials.
D'altra banda, la paralització del PGOU representa un entrebanc per al desenvolupament econòmic, social i cultural del municipi, que a hores d'ara desconeix quines són les seues perspectives de creixement, ni on s'han de dirigir les accions empresarials.