L'AJUNTAMENT TÉ BÉNS IMMOBILIARIS IMMOBILITZATS PER VALOR DE DESENES DE MILIONS DE LES ANTIGUES PESSETES

Dos patis municipals a l'avinguda de la Safor (imatge superior) i al carrer Templemars, al costat del Forn de Castillo.

Quan es compleix el desé aniversari de l'adquisició per part de l'ajuntament de la casa contigua a la casa de la cultura, i l'enderroc per part del govern que presidia Vicente Palomares de la casa modernista que s'hi alçava, Arc Iris vol traduir en xifres el cost que ha tingut per als simaters el patrimoni immobilitzat.

L'Ajuntament de Simat té béns immobiliaris immobilitzats als que no trau rendiment i el valor conjunt dels quals pot estar per damunt del milió d'euros, segons els càlculs que ha fet Arc Iris. Començant pel solar contigu a la casa de la cultura, l'Ajuntament té en propietat també, si més no, un pati al carrer Templemars, tres patis més a l'Avinguda de la Safor (incloent el contigu al nou consultori mèdic auxiliar), i el complex ruïnós de la Serreria i l'antic escortxador, si no ens en deixem algun.

El pati contigu a la casa de la cultura guarda senyals de trànsit i altres objectes. El pati del carrer Templemars l'Ajuntament el fa servir per a les brigades forestals, que ni tan sols són municipals. A un dels patis de l'Avinguda de la Safor l'Ajuntament guarda un parell de cotxes retirats de la via pública, i uns quants contenidors de fem. El segon pati de l'avinguda de la Safor està buit i sense tancar. El tercer pati de l'avinguda de la Safor no sabem a què el destina l'Ajuntament perquè no hem pogut mirar par dalt la tanca, i la Serreria sembla ser la seu de la brigada municipal.

Només amb els deu anys que ha estat abandonat el solar de la plaça Ramiro Calatayud, baix la casa de la cultura, en termes de mercat el rendiment que ha deixat de percebre el municipi es pot xifrar en milers i milers d'euros, si no en desenes de milers. Si l'Ajuntament fóra una empresa privada, els seus gestors ja haveren estat acomiadats.

És cert que la llei dificulta que les administracions públiques es desfacen de patrimoni immoble. Tot i això, els nostres polítics haveren pogut mostrar major eficàcia en la gestió del patrimoni municipal utilitzant les distintes fòrmules legals a l'abast de les administracions. Bé la permuta o la cessió haveren permés rendibilitzar el patrimoni públic si més no per a obtindre nou patrimoni públic que tinguera alguna utilitat. No vindria mal, per exemple, un campet de futbet o un parc infantil a algun lloc de la part alta del poble per a que els xiquets de la zona tingueren alguna cosa a fer sense necessitat d'anar a la Font Gran.

No té sentit que l'ajuntament tinga eixa quantitat de sòl urbanitzable destinat només a guardar quatre senyals de trànsit, dos cotxes abandonats i dos contenidors de fem. Eixa és una mala gestió del nostre patrimoni.

CONCLUSIONS SOBRE LA SÈRIE DEL CASC ANTIC

SIMAT (com per a fer una postal, vaja)

.

Arc Iris vol fer una reflexió a manera de conclusió extreta de la sèrie de deu reportatges que ha publicat els darrers dies a aquesta web sobre el deteriorament urbanístic del casc antic de Simat.

En primer lloc, cal destacar una evidència. Des que a l'any 1960 s'hi va construir el clavegaram, tal com ho atesten les tapes metàl.liques dels col.lectors, cap govern municipal d'aleshores ençà ha posat un cèntim al casc antic.

La conseqüència d'això ha estat un progressiu deteriorament urbanístic al que si ningú hi posa remei, esdevindrà en deteriorament social, i en últim extrem en marginalitat, perquè de seguir com ara, només triaran el casc antic per a viure aquells que no puguen fer-ho a altre barri.

Les polítiques practicades pels governs locals des de la reinstauració de la democràcia han desatés absolutament la part vella del poble, i més bé han convidat als veïns a abandonar les seues cases de tota la vida. Només hi ha uns pocs exemples de parelles joves que s'hi han instal.lat els darrers anys al casc antic en habitatges rehabilitats o de nova planta. La tendència, però, apunta a un ràpid envelliment de la població.

Tots els serveis públics i privats, ofertes culturals i d'oci, i zones verdes i d'esbarjo, estan fora del casc antic. Només el Forn de la Cota resisteix. A tot el casc antic no hi ha una sola zona verda, cap zona on passejar, cap tenda, cap bar, cap opció de practicar esport, i molt menys cap servei públic. Però no es tracta només d'això. A més, el deteriorament urbanístic es pot apreciar a les voreres impracticables, estretes i desfetes, cases en ruïnes, espais públics abandonats, carrers sense asfaltar, etc. Al casc antic se l'ha tractat amb menyspreu, i es pot dir que els governs municipals li han donat l'esquena.

Cal una intervenció urgent i planificada a llarg termini, però sense més demora. Deixar passar més temps serà una irresponsabilitat política. La resposta oficial a la sèrie de deu reportatges publicada per Arc Iris ha estat que un ajuntament amb un pressupost com el e Simat no pot fer front a la inversió que requereix la recuperació del casc antic. Per a Arc Iris, però, no és excusa. Es pot començar a planificar a deu anys vista. Primer es redacten els projectes, i després es busca finançament. La Generalitat té programes per a la rehabilitació de cascs antics, i Simat seria preferent per la seua condició de municipi turístic. Ara bé, cal voluntat política. El govern local de torn, siga quin siga, no pot romandre creuat de braços.

Tot i això, l'ajuntament de Simat té més de dos milios d'euros de pressupost, vora 350 milios de les antigues pessetes. Algun percentatge de la inversió real es podrà destinar a la recuperació paulatina del nostre poble vell. És una qüestió de voluntat.

Per a estimular aquesta acció política, Arc Iris anuncia que impulsarà la creació d'una Associació de Veïns del Casc Antic de Simat amb l'objectiu principal de reivindicar. De reivindicar tot allò que s'ha negat al casc antic al llarg de decennis. És el dret dels veïns.

Per últim, Arc Iris fa saber que els dies 4, 5 i 6 de novembre Simat acull un important congrés internacional sobre rehabilitació de centres històrics organitzat per l'entitat Archival, declarada d'interés públic pel Ministeri de l'Interior, i dedicada a la recuperació dels centres històric. Eixe congrés pot ser un bon punt de partida per a reflexionar sobre l'estat del centre històric del nostre municipi. Arc Iris aprofitarà l'avinentesa per a presentar al marc del congrés la nova Associació de Veïns del Casc Antic.

LA CRISI, TAMBÉ A SIMAT

L'empresa de comercialització de fruites Manguán adverteix amb un cartell a la porta de que no es necessita personal.

.

La crisi també a Simat. O dit millor: la crisi colpeja a Simat amb més intensitat que a cap banda. Perquè? L'anàlisi és senzill. Simat depén exclusivament de l'agricultura, mai ningú no se n'ha ocupat de diversificar els sectors productius, i ara cal afegir gairebé un mes consecutiu de pluges, la pèrdua de collites a causa de l'excés d'humitat, i el consegüent enfonsament de llocs de treball al camp. El resultat és que a hores d'ara hi ha famílies a Simat amb tots els seus integrants desocupats des del mes de juny, quan va finalitzar la darrera campanya tarongera. I les economies familiars de Simat no poden suportar eixes circumstàncies.

Molts simaters que han intentat buscar feina a la collita de la taronja, no han trobat ningú que els contracte, i el simater que s'hi veu immers en eixes circumstàncies es troba que no té on acudir. El cartell penjat a les portes de l'empresa de comercialització de fruites Manguán és ben explícit. No es necessita personal. No es molesten ni en preguntar. Fa uns anys era l'empresari qui havia de pregar per a trobar personal.

A nivell individual la situació arriba a ser dramàtica. Hi ha persones que han hagut de recórrer a amics, familiars o coneguts per a fer front a les necessitat del dia a dia. Això està passant ara a Simat, i si les coses van tal com es preveu que aniran, la fallida de les economies familiars pot ser massiva.

Al municipi veí de Tavernes, per posar un exemple, fa més de mig segle que van diversificar l'economia. Qui no va al camp, té l'opció de ser contractat per a fer cadiretes a Giner, a la fàbrica de llums de Taberluz, a Tabervall, o a Mármol Compact. Qui sí i qui no, té un contracte de treball perquè Tavernes va diversificar la seua economia ja fa desennis. De fet, es conten a desenes els simaters ocupats a Tavernes.

Un altre exemple més nítid és Xeresa, un municipi més menut que Simat que fins fa deu anys era exclusivament agrícola, com Simat. No obstant això, van tindre la previsió d'avançar-se a la crisi tarongera, i crear un polígon on ara hi ha desenes d'empreses que ocupen a centenars de veïns de Xeresa i de fora de Xeresa.

Un altre exemple: Favareta. Etc, etc.

A Simat, però, no tenim ni polígon industrial. És a dir, si volguérem esmenar errors i diversificar ara l'economia local, tampoc podríem, o si més no, tardaríem anys. A més, la incertesa al voltant del polígon industrial i els estudis de viabilitat encarregats estan posant nerviosos als empresaris i inversors que havien adquirit terrenys a la zona escollida per a desenvolupar el projecte.

Arc Iris considera que l'Ajuntament ha d'implicar-se en aquesta situació greu i establir mecanismes d'ajuda urgent, amb fons municipals si cal, per a ajudar a famílies que ho estan passant mal. Pot ser el que necessita ara Simat de manera més urgent no són convenis amb universitats ni guerres de banderes als balcons. A curt termini Simat necessita tasca social i d'ajuda urgent a les famílies, i a llarg termini mesures per a diversificar les formes de guanyar-se la vida, de manera que quan ploga i la taronja caiga de l'arbre, molts simaters no hagen de recórrer a la caritat.

I el pitjor de l'economia és que fa cadena. És a dir, si la gent no té feina, redueix despeses i de forma immediata es veuen afectats per ordre de prioritats tots els qui depenen del nivell general d'ingressos. Els bars, les tendes, les perruqueries, etc. Tots patint el mateix mal.

RESUM DEL PLE DEL DILLUNS 27 D'OCTUBRE

Dilluns passat es va celebrar el ple de l’Ajuntament i, una altra vegada, les mocions que havia presentat ESQUERRA UNIDA-ARC IRIS no van ser-hi incloses, tot i que el nostre regidor, Víctor Mansanet, espera que l’alcalde, Eladi Mainar, en pose algunes en l’ordre del dia de la pròxima sessió, a finals de novembre. En total, ha estat 17 les mocions que l’equip de govern no ha volgut que es debateren lliurement i democràticament, amb l’excusa que “s’han presentat tard i no ha donat temps a llegir-nos-les” (Mainar), quan en el plenari de setembre es van presentar en la comissió informativa (una setmana abans del ple) i en el plenari d'’ctubre es van presentar 4 dies abans de la reunió de la comissió informativa, és a dir, 11 dies abans de l’últim plenari.
Entre les mocions desestimades pel trio figura una recriminació al pentaregidor Joan Serra per manar la col·locació de bandes reductores de velocitat sense haver consultat al Ple ni estimat les valoracions tècniques que ell mateixa va reclamar en una moció presentada el passat mes de juny. El portaveu d’Esquerra Republicana menyspreà amb aquesta actitud no solament la resta de la corporació, sinó inclús els seus principis al incomplir el que ell mateix demanava, i el pitjor de tot és que aquesta decisió arbitrària li ha costat al poble vora 8.000 euros.
Altres mocions desestimades per l’equip de govern són la petició d’investigació del forat de 9 milions d’euros que va deixar Vicente Burgos en la Fundació Jaume II el Just; l’eixida de la Mancomunitat de Municipis de la Valldigna, a la qual l’Ajuntament de Simat aporta 88.000 euros; la denúncia a Iberdrola per doblar la potència de la línia d’alta tensió; la protesta pel retard en l’aplicació de la Llei de Dependència i la Llei de Renda Garantida de Ciutadani, per mitjà de la qual s’atenen les persones més desafavorides i que es troben en estat de pobresa; així com una moció perquè es complisquen els plans d’emergència i seguretat en els centres escolars de Simat.

En la sessió plenària del passat dilluns, Víctor Mansanet lamentà que l’equip de govern no consensuara, ni tan sols advertira que anava a presentar al·legacions al projecte informatiu de les obres de laminació i millora del drenatge de la conca del riu Vaca. El regidor d’EU-AI manifestà que eixes al·legacions, redactades per l’arquitecte municipal, s’han presentat gràcies a la iniciativa d’ESQUERRA UNIDA-ARC IRIS, que explicà al poble el projecte d’Acuamed tres dies abans que ho fera l’equip de govern, la qual cosa demostra que la política municipal del tripartit segueix marcant-la EU-ARC IRIS. “A nosaltres ens haguera agradat que les al·legacions foren consensuades per tots els grups municipals”, indicà Mansanet. Cal afegir que Esquerra Unida va presentar dos al·legacions.
El grup municipal d’EU-ARC IRIS es va abstindre en la proposta de l’alcaldia de modificació de crèdits i va donar suport a l’assumpció del compromís de desenvolupament del Pla d’Acció Local, una actuació que s’emmarca dins del desenvolupament de l’Agenda 21, una de les reivindicacions més reclamades tant per ARC IRIS com per ESQUERRA UNIDA. Al mateix temps, també vam donar suport a l’acceptació de la subvenció per a condicionament de camins rurals 2008-2009, concedida en juliol per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
D’altra banda, el regidor d’EU-ARC IRIS es va oposar a la pujada de la taxa per la prestació del servei públic d’assistència i estància en la guarderia infantil (100 euros mensuals per xiquet i xiqueta i 50 euros per matrícula). Víctor Mansanet considera que “és poc d’esquerres augmentar la taxa a tots, sense tindre en compte ni la crisi econòmica que patim, ni les bonificacions a unitats familiars amb membres en l’atur, amb ingressos menors de 7.000 euros a l’any o famílies nombroses”. EU-ARC IRIS considera que la política de “cefé per a tots” és erràtica i de dretes, i creu que la inversió en educació no pot eixir “tota” de lal butxaca dels contribuents, i encara menys dels que disposen de menys recursos econòmics.
El regidor d’EU-ARC IRIS intentà sumar un nou punt a la moció conjunta que condemna les agressions a una regidora en el Correllengua de Gandia, cosa que ja va ser denunciada per Víctor Mansanet en el plenari de setembre. Aquest punt recriminava l’actitud passiva de la “policia nacional” davant les agressions feixistes, però el PP i el PSOE es van oposar a eixa recriminació, i el Bloc va dir que era millor no incloure-la perquè la moció fóra conjunta, mentres que el representant d’Esquerra Republicana no va dir res.
Víctor Mansanet preguntà sobre la situació del Polígon Industrial, i sobretot de la reunió (no explicada ni informada per l’alcalde) que va tindre l’equip de govern amb l’únic empresari que hi va presentar plica. De moment, l’únic que sabem és que l’Ajuntament pagarà 6.000 euros a la Universitat de València per fer un informe sobre la viabilitat de l’esmentat polígon, mentre que l’equip de govern rebutjà tractar, fa un mes, una moció del nostre grup per incorporar l’Ajuntament a la xarxa de municipis que donen suport a l’Institut Ramon Llull (on estan representades diverses universitats i els governs d’Andorra, el Principal i les Illes) per projectar la llengua catalana a l’estranger. Finalment, Víctor Mansanet criticà la mala organització d’alguns actes programats per l’Ajuntament amb motiu de la celebració del 9 d’octubre (Correllengua i lliurament de premis del concurs de dibuixos Jaume I), tot i que Mansanet afirmà que “no dubte de la bona voluntat del regidor de Cultura, però les coses no es poden lliurar a la improvisació; s’han de compartir”. També es queixà Mansanet de la desinformació a la qual sotmet el tripartit al grup d’EU-ARC IRIS en alguns temes d’interés general, tot i haver-li-demanat per escrit a l’alcalde alguns documents fa un mes i mig necessaris per a desenvolupar la labor de regidor i poder fiscalitzar l’acció del govern local, com és la seua obligació i segons marca la normativa en vigor.

ELS CONTENIDORS JA TENEN TAPA

Després de la denúncia realitzada en aquesta web sobre l'existència de diversos contenidors de fem sense tapa arreu del poble, la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Simat els ha reparat. El reportatge titulat "Arc Iris organitza la ruta dels contenidors sense tapa" ha estat efectiu, tan efectiu com la Regidoria de Medi Ambient, que només dos dies després de la publicació del reportatge, va reparar els contenidors. Per tant, les nostres felicitacions a parts iguals.

EXPEDICIÓ SIMATERA A SANTES CREUS

Un grup de jubilats de Simat, acompanyat de l'alcalde, Eladi Mainar, i del regidor de Promoció Econòmica i Turisme, David Mogort, ha visitat el monestir cistercenc de Santes Creus, lligat a l'antic monestir de la Valldigna.

Eladi Mainar va aprofitar el viatge per a reunir-se amb els representants del monestir de Santes Creus i les autoritats de Tarragona, amb els que ha acordat iniciar un procés de diàleg dirigit a estretir vincles culturals, econòmics i acadèmics entre Simat, municipi en què s'emplaça l'antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, i Santes Creus.
Eladi Mainar i David Mogort s'han reunit amb Adán Manyé, director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i Carme Sabater, directora del Museu d'Història de Catalunya.
L'objectiu d'esta primera entrevista és fixar les bases de futures col·laboracions que permeten els intercanvis culturals, econòmics i acadèmics entre ambdós centres monacals i les respectives poblacions que els acullen, compartir ofertes culturals com ara exposicions, cursos o conferències, i promoure el flux de visitants entre ambdós poblacions.
Eladi Mainar i David Mogort estan especialment il·lusionats amb la idea d'estendre la Ruta del Cister fins a Simat, la qual cosa propiciaria un augment de visitants a l'antic monestir de la Valldigna.
Així mateix, amb esta visita s'ha obert la possibilitat que l'alcalde de Simat puga participar en alguna de les reunions de l'Alt Patronat del Cister.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (X)

La placeta sense nom. Si no descriguérem l'emplaçament de la placeta que il.lustra la imatge, el 90% dels simaters no podria ubicar-la al plànol, tot i que s'hi pot veure el campanar de fons. És una plaça sense nom. Els números dels portals, però, segueixen la seqüència de la Travessia de l'Església. És una plaça on mai hi va ningú, mai ha passat la banda de música, mai s'hi han celebrat cucanyes, ni un concert, ni una revetlla, ni juguen els xiquets. Un espai de no ningú. Un nou espai malbaratat, abandonat, desatés. Els simaters passen sense mirar. Només ara i adés hi caga un gos.

Huit immobles tenen porta a la placeta sense nom, un d'ells, el principal, lindant amb el complexe parroquial de la Santa Mare Església. A l'interior, l'Església catòlica té un jardí pel que només hi deu passejar el cura. L'Ajuntament podia signar un conveni amb l'Església i amb un dels propietaris de patis, obrir el jardí parroquial a la placeta sense nom, i donar una utilitat a este espai abandonat. El casc antic no té massa espais de vianants, per no dir no cap, si tenim en compte que la plaça de l'Església es fa servir d'aparcament.

Uns governants locals que estimen el seu poble han de recuperar aquest espai perdut, dignificar-lo, i donar-li una utilitat. A un poble sense gaire places no ens podem permetre tindre'n una abandonada.

EL TRIO TRACTA D'EMMORDASSAR A EU-ARC IRIS

El Govern Municipal de Simat tracta d'emmordassar al grup d'EU-Arc Iris. La corporació celebra hui ple ordinari a les 19:30 hores, amb un ordre del dia que torna a deixar fora les mocions presentades pel nostre grup, el que mereixerà hui la condemna més contundent per part del nostre regidor, pel que suposa de regressió democràtica i discriminació.

L'ordre del dia és el següen:

1. ASSUMPTES A TRACTAR I DEBATRE:
1.1. Ratificació de les al·legacions presentades davant la Confederació Hidrogràfica del Xuquer en relació al “Projecte informatiu de les obres de laminació i millora del drenatge de la conca del riu Vaca ( Valencia) i el seu estudi d’impacte ambiental”.
1.2. Examen i aprovació, si escau, de la modificació de l’ordenança reguladora de la Taxa per la prestació del servei públic d’assistència i estància en la guarderia infantil
1.3. Rectificació acord plenari dat 30 d’abril de 2001, pel qual s’adopta acord en relació als terrenys municipals al paratge “ Els Clots”.
1.4. Aprovació Modificació de crèdits 5/08 per crèdit extraordinari i suplements de crèdit.
1.5. Agenda 21 Local: Assumpció compromís desenvolupament del Pla d’Acció local.
1.6. Acceptació subvenció “ Condicionament Camins Rurals 2008-2009” de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
1.7. Moció del BLOC sobre condemna d’agressions sofertes per Maite Peiró i altres quan participaven en el Correllengua a Gandia.
1.8. Mocions del PP:
1.8.1. Moció sobre ampliació de personal laboral, dones de neteja.
1.8.2. Moció sobre inclusió als pressupostos 2009 d’una partida per dur endavant Pla urgent d’actuació integral al Pla de Corrals.
1.8.3. Moció sobre inclusió als pressupostos 2008 d’una partida per dur endavant la Millora integral de les Foies.
1.9. Moció del PSOE, ERPV i BLOC:
1.9.1. Moció sobre petició al President de la Diputació Provincial de Valencia.
1.9.2. Moció sobre sol·licitud de cessament del Conseller Alejandro Font de Mora.
2. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA
3. TORN D’INTERVENCIONS

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (IX)

Açò és Simat o Buyumbura?

Dalt Casa. El carrer de la imatge que il.lustra aquest nou episodi sobre la degradació del casc antic de Simat, no és un carrer. En realitat és un carrer que està en projecte des de fa més de trenta anys, però mai ha deixat de ser un projecte, i per tant oficialment no és un carrer, ni sembla que vaja a ser-ho aviat. El seu nom virtual és Carrer Ronda, i acull les portelles de les cases que donen a la Travessia del Carrer de l'Om, entre els carrers de l'Om i del Calvari.

I com que no és un carrer, ni ganes que en té l'Ajuntament, els propietaris de les cotxeres estan condemnats a eixir i entrar sortejant sots, tolls i cudols.

A més, com que no és un carrer, no té l'obligació de donar eixida. El projecte de carrer no va a cap banda. Si algú hi entra, ha de fer mitja volta i tornar per on ha vingut, a no ser que tinga ganes de practicar el senderisme i travessar la muntanya.

Els propietaris dels immobles no han merescut ni un centelleig de civilització en l'accés a les portes del darrere de les seues cases.

Dalt Casa no existeix.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (VIII)

Voreres del carrer del Pintor Sorolla.

És evident que les voreres a Simat no són de marbre blanc, però d'ahí a tindre que guardar l'equilibri per a no girar-se el turmell, hauria d'haver terme mig. Les dos imatges de voreres en mal estat corresponen al carrer del Pintor Sorolla. Són només una mostra del deteriorament de la zona. Si es recorre el carrer sencer amb la càmera es poden prendre una dotzena d'imatges semblants.

I tot carrer de Simat té la seua singularitat. En el cas del carrer del Pintor Sorolla, crida l'atenció un tram de cinquanta metres perfectament quitranat, mentre la resta dels huit-cents metres de carrer manté el formigó dels anys cinquanta. Misteris de la vida.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (VII)

El grup de cases de la Muntanyeta de la Font Menor és món a banda per a l'Ajuntament.

Les cases de la Muntanyeta de la Font Menor són com un poblet dins del poble, un barri ben definit nascut a empentes i rodolons, i sense captar massa l'interés dels nostres governants. Format per un conjunt de només una desena de cases i un carrer interior, només tres famílies hi viuen de forma permanent. La resta d'immobles o estan abandonats, o són propietat de forasters que hi venen a passar el cap de setmana, o es fan servir de trasters.

Per no tindre, el grupet de cases no té ni adreça postal, per molt que els veïns hagen insistit a l'Ajuntament per a que els batege el seu carrer interior amb algun nom. I a la vista de que l'Ajuntament no té intenció de batejar el carrer, els propis veïns han triat un nom: Carrer Muntanyeta de la Font Menor. Amb aquesta adreça el carter els fa arribar la correspondència, encara que més per voluntarisme que per obligació, atés que legalment no hi ha cap carrer a eixe grup de cases.

Anys arrere el grup de cases figurava als plànos literalment com "Afueras carretera Játiva", i amb eixa adreça es van apanyar durant una època. Ara, però, el barri no existeix oficialment, tot i que una desena de cases paguen els seus impostos.

A aquest micropoblet dins del poble no s'ha fet mai cap inversió, i mai passa el servei de neteja. Fa pocs anys els veïns demanaren enllumenat públic i l'Ajuntament hi va col.locar una farola "de les de llum groga". A més, hi ha un tram de carrer sense graes per pujar la pendent amb risc seriós de relliscada els dies de pluja. I entre les queixes dels veïns, una en especial: el trànsit de motos de cross per les escales del barri camí de la muntanya.

D'altra banda, a un barri on només hi viuen tres famílies de forma permanent hi ha un conflicte contenciós administratiu amb l'ajuntament. Un veí té escriturat un tros de terreny a la part de darrere de casa seua, i en canvi l'ajuntament s'atribueix la propietat al mateix temps que li gira religiosament els rebuts de la contribució urbana pel tros en litigi.

Per últim, una de les cases del barri és il.legal i no té connexió al clavegaram.

CAL MÉS FREQÜÈNCIA EN LA RECOLLIDA DEL PLÀSTIC

L'Institut d'Estudis Catalans defineix la paraula "freqüència" com el nombre de repeticions d’un fenomen observat. I pel que es veu, el pas del camió de la recollida del plàstic reciclat és un fenòmen que s'observa poc a Simat. Només cal contemplar l'estat de contenidors de plàstic com ara el de la zona de l'Hort de Quico a la vora del riu (a la imatge presa ahir), o el del final del carrer Molí.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (VI)

Quitrà a manta.

Plaça Ramiro Calatayud. La Plaça del Metge, que en diem a Simat. Al cap i a la fi Ramiro Calatayud era metge, i sembla que un descendent seu, del mateix nom, ho és també especialitzat en hematologia, i exerceix a Alacant. Encara que no és eixe el motiu pel que a la plaça se la coneix com la del Metge, sinó perquè fins fa poc hi era allí el consultori auxiliar.

Doncs bé, la plaça del Metge ostenta la distinció de ser l'única plaça del Món sense cap element de mobiliari urbà ni jardineria. I ja és difícil. Fins i tot la Plaça de l'Arbre de València, potser la més menuda del Món, amb només 13 metres quadrats, té un arbre. Podíem inscriure la Plaça del Metge al llibre Guiness com a l'única plaça del Món sense mobiliari urbà ni jardineria.

Aquest espai urbà de Simat és una extensa capa de quitrà sense cap altra utilitat que l'estacionament de vehicles. I sembla que els vehicles no en tenien prou amb la immensitat de la plaça, atés que alguns veïns han hagut de sol.licitar la instal.lació de pivots per a impedir que els cotxes estacionaren damunt la vorera. Com és possible que una plaça immensa tinga voreres de només un metre d'amplària?.

Tenim una distribució de la trama urbana pensada per als cotxes a un poble que es pot travessar a peu en 10 minuts, de la mateixa manera que ha passat a la plaça de l'Església, com ha denunciat Arc Iris a una entrada anterior.

La Plaça del Metge és un espai emblemàtic per a Simat. Allí ha estat de tota la vida un immoble municipal que ha acollit diversos serveis al llarg dels anys. Allí va estar tota la vida l'estudi fotogràfic d'Evaristo. Allí ha estat tota la vida la Farmàcia. I allí va estar tota la vida el bell edifici de les madrilenyes, potser la façana més bonica de Simat que l'ex alcalde socialista va tirar a terra a principis d'aquest mil.leni. Sense pietat. D'aleshores ençà roman el solar (a la dreta de la imatge) sense que se li haja donat cap utilitat.

La Plaça del Metge tenia una glorieta central ajardinada amb bancs, que durant anys va acollir l'infaust monòlit amb el qual els franquistes de Simat retien homenatge als seus caiguts, només als seus. La glorieta va desaparéixer durant la dècada dels vuitanta, i la plaça es va convertir en una immensa esplanada de quitrà on no hi ha res que convide a conviure a l'aire lliure.

És cert que els veïns reclamen espai per a deixar els vehicles, però també és cert que aquesta necessitat es pot atendre sense renunciar als espais de vianants, als espais verds. Per tant, Arc Iris demana al govern local una solució per a la Plaça de Ramiro Calatayud. Una solució que busque l'equilibri entre els interessos dels conductors, dels vianants i dels veïns. Una solució que contempe la plaça com a zona verda, amb mobiliari urbà, i amb menys quitrà. Simat en peça ho agraïrà.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (V)

Vorera intransitable a un carrer del Ravalet.

El Ravalet. A totes les viles i ciutats, el Raval és el cor, la part més noble, més antiga, més tradicional, el nucli més cuidat. A Simat, però, ser ravaler ha estat des de sempre una condició pejorativa. Sempre s'ha viscut d'esquenes al Ravalet, sempre se l'ha deixat de banda. I les polítiques municipals no han contribuït a capgirar eixa relació d'indiferècia.

El Ravalet, per definició la part més antiga, on s'hi van construir les primeres cases, sofreix el mateix mal que la resta del casc antic, i que Arc Iris ha vingut denunciant al llarg d'una relació de reportatges que arriba al cinqué capítol.

Com s'aprecia a la imatge presa al final del carrer dels Brolls, a la confluència del camí del mateix nom, hi ha voreres intransitables i solars sense tancar, per no parlar d'allò que no ix a la imatge, com ara desenes de cases abandonades, sobretot al carrer del Toro, per a Arc Iris el carrer més bonic de Simat.

Des que als anys cinquanta es van formigonar els carrers, no s'ha invertit res a la part vella del poble, i el resultat és el que estem denunciant ara, una zona urbanísticament degradada. I ara per ara la degradació és només urbanística, però de continuar sense inversions la degradació serà també social, i aleshores no tindrà remei.

ARC IRIS ORGANITZA LA "RUTA DELS CONTENIDORS SENSE TAPA"

FOTO 1: Placeta de l'Església.

FOTO 2: Carrer Tavernes, cantonada amb Jaume I.

FOTO 3: Carrer dels Brolls.

Arc Iris ha instaurat la ruta turística dels contenidors sense tapa per tal d'expandir hàbits cardiosaludables entre els ciutadans, camina que caminaràs, i fomentar el turisme urbà. La ruta comença al carrer dels Brolls, on des de fa dies hi ha un contenidor de paper volcat a terra sobre la vorera i sense fons. Sembla com si algun vehícle s'hagués estavellat contra el contenidor, perquè un objecte d'aquestes característiques difícilment es pot tombar a mà.

La ruta continua per la Font Gran i l'Avinguda Jaume I, fins a l'encreuament amb el carrer Tavernes, on podrem contemplar un altre contenidor sense tapa, aquesta vegada de fem.

Una vegada contemplat aquest nou contenidor, seguirem pel carrer Crist de la Fe, plaça amunt, fins al carrer de l'Església, on a la placeta del mateix nom trobarem el tercer contenidor sense tapa, també de fem. Si la ruta es fa de nit, amb un poc de sort, podrem comprovar com en apropar-nos al contenidor un grapat de gats ix disparat de dintre, el que suposa una bona ocasió per a contemplar de prop la fauna urbana. Es recomana portar càmera fotogràfica per a immortalitzar l'esdeveniment.

Des de la plaça de l'Església, continuarem pel carrer de Sant Josep fins a la Font Menor, on finalitza la ruta amb un vermut a Ca'l Tono. Allí els viatgers podran segellar la certificació d'haver realitzat la ruta completa, gràcies a un conveni signat entre els organitzadors de la ruta i el propietari del bar.

La ruta es podrà també fer al revés, és a dir, eixint de la Font Menor i finalitzant al carrer dels Brolls, amb la qual cosa, el vermut i el segell de certificació es faran a Ca Luis.

L'ENTRADA A SIMAT, EN ESTAT LAMENTABLE

La benvinguda que dóna Simat als qui arriben al municipi des de la carretera de l'Estació, una vegada passada la rotonda, és un tros de carretera plena de clots i tolls d'aigua, sense voreres, i camions estacionats per tot arreu, com es pot apreciar a la imatge presa el dilluns 20 d'octubre.

Arc Iris afirma que Simat no pot donar eixa primera impressió als que ens visiten, i demana a l'Ajuntament una intervenció urbanística per tal de dignificar l'entrada principal al nostre municipi.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (IV)

FOTO 1: Cases al carrer del Calvari. Una d'elles es fa servir per a tancar gossos conillers.

FOTO 2: Cases a la cantonada del carrer del Pou amb Travessia del carrer de l'Om. Es fan servir per a criar coloms.

FOTO 3: Corral d'Emilio. Alqueria típica de llauradors pegada al casc urbà. De fet, té l'adreça al carrer Pintor Sorolla. Es fa servir per a tancar gossos conillers.

FOTO 4: Casa típica de fa més d'un segle ubicada al Carrer de Sant Antoni. Es fa servir per a tancar un cavall.

Que l'Ajuntament no ha incentivat ni ara ni mai l'ocupació d'habitatges al casc antic de Simat és una evidència. Més bé ho ha desincentivat promovent noves zones urbanes a la vora del riu. El resultat ha estat un progressiu abandó de la part vella del poble i un èxode cap a la part baixa. I la consequüència, centenars d'habitatges desocupats, degradant-se i perdent el seu valor.
L'única cosa que s'ha fet al respecte va ser anunciar per ban l'any 2007 l'existència d'ajudes de la Generalitat per a la rehabilitació d'habitatges. Res més.
Arc Iris ja va denunciar a la campanya de les eleccions municipals de 2003, en ple debat del camp de golf, l'existència de 600 cases desocupades als casc antic, una xifra extreta de dades oficials.
I el pitjor és que algunes d'aquestes cases són ben antigues i tenen per tant un valor afegit, encara que si ningú hi posa remei, cauran a trossos.
Les polítiques urbanístiques que s'han practicat des de l'Ajuntament de Simat no han estat mai dirigides a protegir els immobles singulars, ni a unificar la tipologia de les cases típiques del casc antic del nostre poble, ni a retindre la població a la part vella de Simat. Ans al contrari, s'han desatés els serveis públics i s'ha desincentivat l'activitat. Hui per hui, no hi ha cap tenda de cap tipus, literalment ninguna, més amunt del carrer Major, la qual cosa fa difícil viure al casc antic. Ni tan sols un bar. La cosa no millora tampoc quan parlem de serveis públics u ofertes d'oci. No hi ha cap servei públic més amunt del carrer Major, ni sanitari, ni educatiu, ni cultural, ni de res. I quan es programa alguna activitat cultural o festiva mai es fa més amunt del carrer Major.
Per tant, estan convidant als veïns del casc antic a abanonar les seues cases i a comprar-se un pis a Manhattan, mentre les cases i els carrers dels nostres avantpassats es degraden.

I la pregunta que fa Arc Iris és la següent: Algú pot tindre interés en que els veïns de Simat abandonen les cases de tota la vida i es compren un pis a Manhattan?

LA N-332 TALLADA PER LES PLUGES A TAVERNES

L'aigua acumulada per les precipitacions registrades en les últimes hores està dificultant el trànsit a la carretera N-332 al pas per la població de Tavernes de la Valldigna, segons han informat fonts del Centre de Gestió de Trànsit.
En concret, la circulació és irregular entre els quilòmetres 238 i 244 en els dos sentits des de les 4.50 de la matinada passada.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (III)

La plaça de l'Església. Una de les tres úniques places que té Simat si descomptem la de la Font Gran. Es suposa que les places són espais de convivència, d'esbarjo. Espais on compartir estones amb els veïns assegut a un banc a l'ombra, on els xiquets poden córrer lliures.

La plaça de l'Església, però, és tot el contrari. Fa anys ja que ha perdut les seues funcions de plaça, i a més està sotmesa a un deteriorament urbanístic sagnant. Senzillament, fa vergonya. Hi havia una intervenció urbanística projectada que s'havia d'haver executat a l'abril d'enguany, però estem a octubre i no hi ha notícies.

La plaça de l'Església, possiblement la més antiga, s'ha convertit en un espai que no transita ningú, només els vehícles que hi estacionen. I com que no transita ningú, està bruta, no cal netejar-la. El ficus va ser arrencat, i el tronc mort encara roman com a prova de la incompetència política. Encara sort que les palmeres que s'aixequen a cadascun dels quatre cantons de la plaça han estat respectades.

La plaça de l'Església necessita una intervenció urgente per a retornar-li el seu paper i la seua dignitat. Una intervenció consensuada amb els veïns, que busque l'equilibri entre la urgència de recuperar un espai urbà i la necessitat dels veïns d'estacionar els seus vehicles. Només l'equilibri permetrà recuperar un espai que els simaters mai haurien d'haver perdut.

Arc Iris insisteix. Als darrers anys s'ha donat prioritat a expansions urbanes absurdes i s'ha desatés el poble de tota la vida.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT (II)

El mític carrer del Pou és únic, peculiar i excepcional. Únic perquè inclou la plaça que conté l'únic pou públic que resta a Simat, un element singular que bé podria explotar-se com atractiu turístic al context d'una ruta urbana amb una mínima intervenció urbanística que posara en valor eixe element i el seu entorn.

Lluny d'això, el pou que dóna nom al carrer serveix ara i des de fa anys de punt de recolzament d'un contenidor de fem, i amb tan mal gust que fins i tot està assenyalat amb pintura el lloc que ha d'ocupar el contenidor, pegat al pou. De sort que hi tenim el pou, perquè si no el contenidor rodaria carrer avall.

La manca de sensibilitat és evident. A més, a la resta de carrer tampoc s'ha tingut gaire cura. El carrer del Pou acabava a l'extrem superior amb unes escales que garantien la condició de zona de vianants. L'escala va desaparéixer fá més d'una dècada, i tot i això, el carrer segueix sent de vianants perquè un pivot impedeix el pas de vehicles a l'alte extrem, on s'estreta el carrer del Pou. Aleshores, perquè es va fer desaparéixer l'escala?

Tot un seguit de despropòsits que fa que un carrer amb atractiu, un racó dels més tranquils de Simat, haja perdut tot el seu encant.

EL CASC ANTIC, ABANDONAT

Aspecte lamentable que presenta l'últim tram del carrer de Sant Antoni.

El tram final del carrer Sant Antoni, que il.lustra aquesta notícia, és l'exemple de l'abandó al que s'ha sotmés de forma tradicional al casc antic de Simat, alhora que es programaven macrourbanitzacions i camps de golf al mig l'horta.

Els propietaris de l'única galta de cases del tram final del carrer de Sant Antoni porten desde 1982 tractant de que l'Ajuntament urbanitze el carrer, de només uns trenta metres. Ahí i al pati adjunt hi ha planificat des de que es van aprovar les normes subsidiàries de 1982, és a dir, en temps de Marcel.lí, una rotonda i l'obertura d'un carrer, anomenat a les normes com a Carrer Ronda, que va per dalt casa, des del Calvari, passant per l'extrem de dalt del carrer de Sant Antoni, per a trobar-se en la rotonda, que dóna eixida a altre carrer de nova obertura que ix al carrer del Cine. Tot això està planificat si més no des de 1982, potser des d'abans, però als successius governs locals d'aleshores ençà no els ha interessat endreçar eixa part del poble. Els ha convingut més obrir noves zones urbanes a la vora del riu on els constructors pugueren edificar obra nova.

Els veïns de la galta del carrer de Sant Antoni a la que ens estem referint, que en són només quatre, paguen els seus impostos com qualsevol altre veí, inclòs IBI, aigua, fem, etc. Tot i això, al llarg de 26 anys no han tingut dret a que l'Ajuntament urbanitze la zona i done una eixida civilitzada als patis i les cases. Vehicles i persones han d'eixir ara per un camí de terra ple de clots i pedres.

La desídia ha arribat a l'extrem que un dels veïns afectats s'ha vist obligat a formigonar part del carrer pel seu compte i al seu càrrec per tal de que els cotxes que guarda al seu immoble puguen eixir i entrar sense deificultat. És més, eixe mateix veí es va oferir a fer-se càrrec del cost de les obres d'urbanització de forma provisional fins que l'Ajuntament decidira actuar, però li ho van denegar perquè mentre no s'actue no es poden definir els nivells del carrer.

A més, el pati d'enfront s'ha convertit en un abocador de deixalles.

És una mosta eloqüent del que ha estat l'urbanisme a Simat els darrers anys: abandó del casc antic, i promoció de noves zones urbanes a la part baixa. I la darrera dècada s'ha posat fins i tot més interés en que la macrourbanització del golf tirara endavant que en solucionar els problemes de les zones consolidades del poble.

Arc Iris proposarà al ple un pla integral de millora del casc antic de Simat, i demanarà que no s'executen noves zones urbanes mentre les actuals zones per consolidar estiguen en condicions.

JULI IBÀÑEZ POSA TAXI PER AL PLA DE CORRALS I NO INFORMA NI AL TAXISTA

El Regidor responsable del Pla de Corrals, Juli Ibáñez, ha contractat un servei de transport per als veïns del Pla de Corrals i no informa ni al taxista, que es va assabentar pels clients de que havia d'anar a cobrar a l'Ajuntament. I per tant, si no ha informat ni al taxista, menys encara als regidors de l'oposició. Al nostre representant a l'Ajuntament, Víctor Mansanet, no se l'ha informat d'este nou servei, ni de les seues condicions, ni de les seues característiques, ni del seu cost, ni dels requisits per a fer-ne ús. Vaja, que les coses es fan com d'anar per casa.

Com que el govern local no ha informat ni a l'oposició ni al poble, ho farà Arc Iris, que s'ha posat en contacte amb els usuaris per a conéixer les característicques del servei.

El transport públic del Pla de Corrals a Simat el presta un taxista de Simat tots els dimecres amb recollida de passatgers a les nou del matí al Pla de Corrals, i tornada a les 13 hores. El viatge només es pot sol.licitar per a serveis públics que només es presten a Simat, com ara l'assistència sanitària. No es pot sol.licitar per a altres assumptes que no siguen l'atenció pública. El cost és de vint euros per viatge d'anada i tornada, i poden viatjar quatre persones per servei. Si es fan dos viatges l'Ajuntament paga quaranta euros.

Fins ací el que ha pogut esbrinar Arc Iris. El que no sabem ni se'ns ha informat, és el criteri que utilitza l'Ajuntament per a determinar la condició de potencial usuari del servei. Només sabem que el govern local es va dirigir per carta als potencials usuaris per fer-los saber de l'existència del nou servei, i que no en són més de cinc o sis. És a dir, es tracta d'un servei públic que només s'ha comunicat als potencials usuaris, i ningú més sap de la seua existència, ni la resta del poble, ni els regidors de l'oposició.

Arc Iris no ha pogut ni intuir els criteris que utilitza el regidor del Pla de Corrals per a determinar als usuaris. És possible que només puguen accedir al servei les persones residents al casc urbà del Pla de Corrals empadronats a Simat, atés que altres possibles usuaris que viuen tot l'any al Pla de Corrals se'ls ha negat el servei per motius que ara desconeguem.

El regidor Juli Ibàñez ens obsequia amb una altra nova demostració d'habilitat política. Quan es crea un servei d'aquest tipus primer ha d'anar acompanyat d'un document amb els criteris de determinació dels potencials usuaris, i un estudi financer del cost aproximat del nou servei. Amb tot açò, s'ha d'informar, si més no, a la corporació, per no dir a tots el veïns per tal que qui ho desitge puga reclamar la condició de beneficiari del servei, si creu que té dret. Però el regidor del Bloc ha tirat pel camí del mig. Ell ha triat als beneficiaris i al prestador del servei, ha fixat el preu, l'hora d'anar i de tornar, i els motius dels viatges, no sabem amb quins criteris.

LA REGIDORIA DE TURISME EN COMPTES DE PORTAR TURISTES SE'LS ENDUU

La Regidoria de Turisme de Simat ha organitzat un viatge a la Fira Gastronòmica d'Utiel a bon preu, dinar inclòs, per a que tots aquells simaters que ho desitgen puguen visitar la fira utielana, famosa pels vins i els embotits. La iniciativa és una bona opció cultural i una bona oportunitat per als veïns de Simat de conéixer altres comarcas. Ara bé, Arc Iris no creu que eixe siga la comesa d'una Regidoria de Turisme. És a dir, la nostra Regidoria de Turisme, en comptes de portar turistes, se'ls enduu. El que hauria de fer la nostra regidoria de Turisme, només seguint el sentit comú, és portar utielans a Simat, i no portar simaters a Utiel. Si Utiel vol que els simaters visiten la seua fira, que se la promocienen ells mateix i si de cas que ens paguen el dinar.

Ja venen pocs turistes a Simat, només falta que buidem el poble.

Per fer-nos una idea, és com si la Conselleria de Turisme de la Generalitat, en comptes de captar turistes arreu del Món per a visitar el País Valencià, organitzara viatges de valencians per a fer estades a la Riviera Maya, a la República Dominicana, a les capitals del centre d'Europa, o als Fiords. De segur que al conseller o consellera de torn li donarien un toc d'atenció.

NOU GREUGE AL REGIDOR D'EU-ARC IRIS

VÍCTOR MANSANET NO HA ESTAT AVISAT NI CONVIDAT A L'ACTE INSTITUCIONAL DEL NOU D'OCTUBRE

El nou govern local de Simat ha sumat un nou afront al llistat de greuges cap al regidor d'EU-Arc Iris, que no va ser convidat a l'acte institucional del Nou d'Octubre, i ni tan sols va ser avisat. De la moció de censura ençà, Víctor Mansanet ha estat exclòs de gairebé tots els esdeveniments institucionals i visites d'autoritats, com va passar amb la visita de la consellera de Cultura a l'antic monestir.

Ara la discriminació s'ha repetit amb motiu del Nou d'Octubre, atés que a Víctor Mansanet no se'l va convidar ni se'l va avisar de la celebració d'un acte institucional al saló de plens de l'Ajuntament, durant els que es van entregar els premis d'un concurs escolar amb motiu del Dia Nacional del País Valencià, i es va llegir un manifest. A eixe acte, per contra, sí es va convidar al PP. I el que és més greu, també havien estat convidats càrrecs públics i militants del Bloc de Benifairó. És a dir, abans els forasters que els de casa.

La invitació al regidor d'EU-Arc Iris no ha estat l'únic oblit del nou govern local. Dos dels xiquets premiats al concurs tampoc van ser avisats, amb la qual cosa no van poder acudir a recollir els seus premis.

Arc Iris denuncia que el Bloc ha fet ús i abús de la celebració dels actes del Nou d'Octubre convidant i excloent a qui li ha donat la gana, això sí, amb els diners de tots els simaters.

EL BNV ÉS EL PRINCIPAL RESPONSABLE DEL DESGAVELL DE L'ESCOLETA, SEGONS ELS LECTORS DE LA WEB D'ARC IRIS

El Bloc Nacionalista Valencià és el principal responsable del desgavell que ha suposat la entrada en servei de l'Escoleta de Simat, segons els lectors de la web d'Arc Iris que han participat a l'enquesta que ha estat activa els darrers dies.

El BNV apareix com a principal responsble, encara que seguit de prop pel PP. És a dir, per a onze lectors el culpable és el BNV, el que representa el 39%, però altres deu lectors, el 38%, pensen que la culpa és del PP.

A més distància apareix el PSPV, que és el responsable per al 17% dels lectors, i en último extrem Esquerra Republicana i Esquerra Unida, als que només un 3% dels lectors els fan responsables.

L'enquesta sobre l'Escoleta ha estat activa durant sis dies, i la tecnologia blogger només permet votar una única vegada des de la mateixa adreça IP per tal d'evitar trampes.

Cal recordar que l'Escoleta es va aprovar l'any 2006 amb un govern del PSPV, però va ser una exigència del Bloc a canvi de donar suport als pressupostos municipals. El centre es va dissenyar menut, sense menjador, sense previsió demogràfica, i sense tenir en compte una possible ampliació. Com a conseqüència, el curs actual ha hagut de començar amb un annex a "las Escuelas Nacionales Parroquiales" mentre s'executa un afegit a l'Escoleta guanyant espai al pati del col.legi públic Valldigna.

No obstant això, els artífex de l'Escoleta, PSPV i Bloc, consideren que el culpable del desgavell és el PP per no haver previst una ampliació durant els 14 mesos que va governar.

DAVID MOGORT TRACTA DE REVITALITZAR EL COMERÇ I L'HOSTALERIA

El regidor de Promoció Econòmica i Turisme, David Mogort, ha reunit esta setmana més d'una vintena de comerciants i hostalers de Simat per impulsar la creació d'una associació i adherir-se als avantatges de la Ruta dels Monestirs, que s'ha posat en marxa amb diverses sendes i camins que uneixen els monestirs de la Valldigna, Sant Jeroni de Cotalba (Alauir), Llutxent, Aigües Vives i la Murta (Alzira).

No és la primera vegada que l'Ajuntament reuneix comerciants i hostalers, encara que aquesta vegada l'intent sembla seriós. L'èxit de David Mogort dependrà de la voluntat política i les ajudes públiques, perquè el que van expressar els comerciants a la reunió, segons han declarat a Arc Iris alguns dels assistents, és desconfiança. L'ajuntament demana als comerciants, sobretot als hostalers, que donen servei, i ells estan disposats sempre i quan tinguen a qui donar servei. El ratolí que es mossega la cua. És clar que els comerciants i els hostalers estan interessats en aprofitar-se'n del dinamisme turístic, però tal com va expressar un hostaler a la reunió, ell no està disposat a preparar menú diari de paella per a vint persones, i que la tinga que tirar al fem. No és fàcil, ara bé, de la voluntat de David Mogort no hi ha dubte. Ell mateix és comerciant i hostaler amb interessos a Simat, Tavernes i Xeraco.

Segons les dades dels tècnics de l'Oficina de Turisme i de la Fundació Jaume II, 200.000 persones visiten Simat cada any. Una xifra massa generosa, a l'entendre d'Arc Iris. Això faria una mitjana de 700 persones diàries, i només cal posar-se un dia a la porta del monestir i comprovar com és difícil trobar la jornada que desfilen 700 persones.

De moment la regidoria de David Mogort ha repartit entre els assistents a la reunió un full d'inscripció a la futura associació, amb un qüestionari en el que els comerciants mostren les seues preferències pel tipus d'activitat pel que estan interessats.

L'opinió generalitzada entre els comerciants i hostalers és la de que sense subvencions públiques, bé de l'Ajuntament o de la Generalitat, l'experiment fracassarà. I l'experiment corre el risc de fracassar per una raó elemental: Simat no té places per a pernoctar, llevat de les que puga oferir l'empresa de cases rurals Ca Tonico.

Per tant, en opinió d'Arc Iris, si la iniciativa es queda en una reunió de comerciants i hostalers, no tirarà endavant, perquè l'atractiu de masses depén de moltes més coses i és una tasca d'anys. Depén, per eixemple, de millores urbanes. El casc antic de Simat hui fa pena i no és ni per a molestar-se en fer una volta. A més, caldria una acció conjunta interdepartamental en la que s'implicaren molts departaments supramunicipals que hui per hui estan en mans del PP.

Tot i això, des d'Arc Iris recolzem la iniciativa del Regidor de Promoció Econòmica i Turisme.

NAUFRAGA LA "TITÁNIC"

L'Ajuntament de Simat s'ha vist obligat a suspendre tots els actes que havia previst celebrar a l'aire lliure amb motiu del Nou d'Octubre a causa de les fortes pluges, entre ells la revetlla de l'orquestra Titánic -ironies de la vida-, prevista a les 18:30 a la Font Gran.

Només s'han pogut celebrar els actes prevists a recintes tancats, com ara l'acte institucional del migdia a l'Ajuntament.

Pel que fa al concurs de paelles, l'Ajuntament ha optat per repartir els ingredients entre tots aquells que s'hi havien inscrit.

EL CORRELLENGUA DEIXA PLANTATS ALS ATLETES DE LA LLEBRE

Els atletes del Club de Córrer la Llebre que havien de portar la Flama del Correllengua des del Piquet del Pla de Corrals fins a Barx es van quedar esperant la comitiva durant gairebé dos hores, i aquesta no va arribar, o va passar de llarg.

Al piquet esperaven el Olegari Alario, el president de la Llebre amb altres membres del Club, i una patrulla de la Guàrdia Civil. La torxa havia d'arribar al Piquet a les cinc de la vesprada, des d'on Olegari l'havia de portar a Barx. Allí altra entitat havia de prendre el relleu fins a l'ermita de la Xara.

No es sap molt bé com, ni quin és el misteri, la torxa va anar de Barxeta a la Xara sense passar pel piquet, i allí van estar esperant Olegari, el president de la Llebre i els guàrdies civils fins vora les set, fins que es van cansar.

Arc Iris confia en que no estigam davan d'altra trastada del govern local del tripartit, però la persona que va demanar disculpes a Olegari Alario va ser la regidora del Bloc Agustina B. Sirerol, no es sap si en qualitat d'organitzadora del Correllengua o de responsable municipal. El ben cert és que l'afront al Club la Llebre s'ha resolt amb les disculpes d'Agustina B. Sirerol, qui va garantir al Club de Córrer que l'any que ve "tractarien d'organitzar-ho millor".

NEIX EL PROJECTE "INDEPENDENTISTES DE LA SAFOR"

Independentistes de la Safor és un nou projecte que ara et presentem. Es tracta d´un projecte senzill, fet amb humilitat i tocant de peus a terra, però amb la voluntat ferma i decidida de convertir-se en una eina més en el procés d´alliberament nacional del poble català a la nostra comarca.IS pretén posar a l´abast dels independentistes un nou espai mitjançant el qual cohesionar les diferents lluites sectorials de les diverses organitzacions independentistes i donar-les a conéixer més enllà dels seus cercles propers.També pretenem crear un espai de debat i generació de propostes i discurs propi al voltant de les diverses problemàtiques locals i comarcal que afecten tots els aspectes da la vida diària a la nostra comarca. Es tracta de cohesionar l´independentisme sociològic, informar i formar políticament per tal de ser una veu de referència pública per al conjunt de la societat i donar així a conéixer els plantejaments i propostes que l´esquerra independentista té per als nostres pobles, per al territori, l´educació, el jovent, l´habitatge, la sanitat, les infraestructures… i tot això obert a la teua participació.Amb aquesta voluntat encetem el projecte amb dues eines, una xarxa de distribució via correu electrònic a través de la qual, sense saturacións, rebràs informació al voltant de les activitats locals, comarcals o nacionals i en segon lloc la creació d´un blog a partir del qual difondre i fer pública l´opinió de l´esquerra independentista al conjunt de la societat saforenca.Aquest és el projecte que ara encetem i aquesta la nostra voluntat que desitgem també siga la teua. Les primeres passes estan fetes. El que fem en el futur dependrà de totes i tots!La Safor ha de ser i serà un motor en la lluita per la llibertat social i nacional dels Països Catalans.

LA SENYERA ONEJA DE NOU EN SOLITARI AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT

Per segona vegada des dels temps de Josep Lluís Albinyana, la senyera oneja en solitari al balcó de l'Ajuntament de Simat. En un gest de rebel.lió i valentia política, el govern local que presideix el socialista Eladi Mainar, possiblemente condicionat per Esquerra Republicana, ha decidit fer lluir a un únic masteler les quatre barres roges sobre fons groc. No obstant això, si el que es pretén és donar normalitat a l'ús institucional de la senyera, ésta era l'única forma de no fer-ho. La resposta ha vingut de forma immediata per part de la família Ramis-Alario, que ha omplit la façana de casa seua, enfront de l'ajuntament, de blaveres i espanyoles, de gom a gom, i perquè no disposa de més metres de balconada, en un clar gest de rèplica. Estem, doncs, com al final dels anys setanta, fent guerra de banderes. No hem avançat un pam.

En política són importants les idees, la gestió, el projecte, i els sentiments, però també la forma de fer les coses. El gest de fer onejar la senyera en solitari al balcó institucional va a generar una confrontació cívica innecessària a Simat, que és precisament el que deu evitar tot polític que es considere bon gestor.

Si es vol donar normalitat a l'ús de la nostra ensenya nacional, s'ha de fer des del consens, i sobretot revestint el gest de legalitat, que per a això es governa amb majoria a la institució. És precisament el que demanava Arc Iris en una de les mocions que l'alcalde va impedir debatre al darrer ple. Arc Iris proposava declarar bandera local la senyera amb l'escut de Simat, i a més proposava aprovar-ho amb motiu del Nou d'Octubre. D'eixa manera la senyera havera onejat al balcó institucional sense generar tant de rebuig ni tanta confrontació, i sobretot ho havera fet revestida de legalitat.

Eladi Mainar s'ha deixat portar pel valencianisme passat de rosca i nostàlgic dels seus socis de govern. El nou valencianisme polític no està per reeditar episodis dels anys setanta, sinó que les formes modernes de fer política des de la perspectiva valenciana han de procurar, a més de llengua i bandera, progrés, dinamisme econòmic, llocs de treball, alternatives d'oci, benestar, i atenció social. Potser aleshores, els ciutadans accepten com a normal el que hauria de ser normal, l'ús institucional de la senyera. Però de res serveix generar confrontació cívica amb els símbols nacionals si els veïns de Simat només contemplen al seu voltant atur, ruïna agrícola, manca de perspectives, robatoris, paralització del polígon industrial, escoletes sense menjador ni condicions, etc.

Hi ha altra forma de fer les coses, que és la intel.ligent. El govern local no ha fet altra cosa amb aquest gest que revifar el rebuig cap als símbols nacionals. És a dir, si hi havia alguna forma de que els veïns acceptaren com a normal la nostra bandera nacional, no era aquesta.

L'AJUNTAMENT NO DÓNA ALTERNATIVA ALS CAMIONS

Una mitjana de trenta camions aparquen a diari a l'avinguda de la Valldigna.

Els propietaris de camions es troben encara sense alternativa a l'hora d'estacionar els seus vehicles, i es veuen obligats a fer-ho allà on poden, i allà on poden és a l'Avinguda de la Valldigna o al voltant del riu a la banda de l'Hort de Quico.
La manca d'alternativa a l'estacionament de vehicles pesats genera problemes als seus propietaris, sobretot conflictes amb els veïns de les zones d'estacionament, altres dels perjudicats per la inexistència d'un espai específic per l'estacionament de camions.
Els veïns estan farts, però els propietaris dels camions també, perquè es veuen abocats a conflictes amb el veïnat sense disposar d'alternatives.
El polígon industrial havera estat una bona solució per a l'estacionament dels camions, però el retard en la seua tramitació fa perdre les esperances a veïns i propietaris de vehicles, amb l'agreujament de que si un empresari del transport desitja disposar de sòl per a estacionar els seus vehicles, no ho pot fer perquè no hi ha sòl catalogat per a eixa activitat. La manca de sòl terciari obliga als empresaris del transport a cometre il.legalitats per a guardar els seus camions, com ara l'habilitació provisional de garatges a llocs on no està permés, sense els accessos necessaris a les vies principals on s'hi ubiquen, com ara la carretera de l'estació.
Arc Iris insta al govern local a donar una solució als empresaris del transport, i proposarà habilitar els terrenys llogats per l'Ajuntament al carrer dels Brolls per a l'estacionament de camions com a mesura provisional, mentre s'executa el polígon industrial, si és que s'executa.

MÉS DE TRENTA PERSONES ASSISTIREN A L'ASSEMBLEA INFORMATIVA SOBRE EL PROJECTE DEL RIU VACA

Projecte de laminació del riu Vaca, exposat als baixos de l'Ajuntament. Al centre de la imatge s'hi pot apreciar els Clots de l'Horta convertits en un embassament.

.

Més de trenta persones assistiren divendres passat a l'assemblea informativa sobre el projecte de laminació del riu Vaca convocada per EU i Arc Iris a la Casa de la Cultura de Simat. Ha estat la primera assemblea informativa organitzada a Simat sobre este projecte, malgrat la trascendència de les obres que ens venen al damunt.

Les intervencions del públic van estar dirigides bàsicament en dos sentits: el preu de les expropiacions i els efectes sobre el medi ambient.

Un dels assistents va expressar la seua disconformitat amb el preu de les expropiacions, fixat en 10.000 euros per fanecada. Altre va protestar per l'eliminació de tota la vegetació de ribera, i una tercera persona, una dona qualificada amb estudis superiors relatius a la fauna, va alertar del perill de que la nova zona humida prevista als Clots de l'Horta atrega avifauna no autòctona.

El regidor d'EU Víctor Mansanet va explicar el projecte recolzat amb diapositives.

Cal tenir en compte que el projecte de laminació del riu Vaca fa desaparéixer tota la vegetació de ribera del marge esquerra del riu, i contempla punts de retenció d'aigües com ara als Clots de l'Horta.

El dia 10 d'0ctubre finalitza el termini per a la presentació d'al.legacions, i EU-Arc Iris en presentarà diverses, però en especial una relativa a la possibilitat de que els càrrecs públics que voten a favor del projecte incorren en possible delicte de prevaricació, atés que el projecte de laminació del riu Vaca té com a objectiu últim dessecar les marjals de Tavernes, la qual cosa per definició és un delicte mediambiental.

PALOMARES ENCARA ASSESSORA AL GOVERN LOCAL

L'exalcalde socialista Vicente Palomares Andrés encara assessora a l'actual govern local del PSPV-Bloc-Esquerra Republicana. Almenys això és el que es desprén de la reunió que va mantindre Palomeres fa només uns dies amb l'actual alcalde, Eladi Mainar, i el segon alcalde i responsable d'Urbanisme, Joan Serra, a un immoble situat al carrer Marià Benlliure de Simat, on tradicionalment han estat les seus del Bloc i dels socialistes.

La pregunta immediata que ens assalta és què pinta el regidor d'Urbanisme d'Esquerra Republicana a la seu dels socialistes o del Bloc de Simat. És evident que si era una reunió de partit Serra no pinta res a la seu dels socialistes o del Bloc. Si era una reunió de govern el lloc escollit no era el més adient. Si era una reunió de partit Vicente Palomares encaixa en la seua condició de militant socialista. Però si era una reunió de govern la presència de l'exalcalde resulta difícil d'explicar.

Aleshores era una reunió de partit? O era una reunió de govern? O era una reunió de mig govern?

I si era una reunió de govern perquè es fa al carrer Marià Benlliure? I si no era un reunió de govern, què hi feia el regidor d'Urbanisme d'Esquerra Republicana? Acudí Serra com a regidor d'Urbanisme? O acudí com a representant d'Esquerra Republicana?

Arc Iris confia en que Serra no estiguera rebent instruccions sobre bones pràcquites urbanístiques, perquè Palomares no és precisament el model a seguir.

D'altra banda, seria bo, per la salut cívica i política de Simat, que Eladi i Serra explicaren el contingut de la reunió si aquesta era de govern, i si no era de govern, seria bo que Joan Serra explicara la seua presència a la seu dels socialistes o del Bloc de Simat.

COETER II, CAMPIÓ COMARCAL DE RASPALL

Coeter II, Gorxa i Leandro III s'han proclamat campions de l'onzena edició del trofeu Mancomunitat de la Safor de pilota en la seua modalitat de raspall en imposar-se a Loripi, Agustí i Vilare a la final disputada ahir al trinquet de Bellreguard. Simat ha estat protagonista de la final al situar a dos dels seus pilotaris, un per equip.
Loripi va ser el primer en arribar a la final després d'haver guanyat amb Agustí i Vilare les tres partides de la fase de classificació.
Coeter II, Gorxa i Leandro III passaren a la final en imposar-se dimecres 1 d'octubre a Batiste, Alberto i Javi, i ahir van donar a Bellreguard una gran exhibició esportiva.

SIMAT ENCARA ESTÀ REPENTSANT-SE EL POLÍGON INDUSTRIAL

Quan ja fa deu o quinze anys que municipis de característiques similars a Simat disposen de polígons industrials consolidats i a ple rendiment, com ara Xeresa, Xeraco, Guadassuar o la Pobla Llarga, Simat encara està encarregant estudis de viabilitat per a vore com i de quina manera, amb quina superficie, i per a quin tipus d'activitat destina el seu polígon industrial.

En realitat el que hauríem d'encarregar és un estudi de viabilitat per conéixer si els governants que tenim són els més adequats o convé posar-ne de nous.

El polígon industrial de Simat és la major mostra d'incompetència política amb la que ens han obsequiat els governants del nostre poble. El plànol que il.lustra aquesta notícia, corresponent al polígon de Simat, és encara dels temps de Marcelino Almiñana. Passaren 16 anys de colomisme, i 14 mesos de PP, i ara el tripartit ens anuncia que encara va a encarregar a la Universitat de València un estudi de viabilitat per a que ens diguen com i de quina manera hem de fer el polígon. I el millor de tot és que el Trío ho anuncia com una gran gesta, quan el que haurien de fer és avergonyir-se i demanar perdó pel fet de que Simat arrossegue un retard de dos dècades en la construcció d'un polígon industrial, amb el que suposa de pèrdua d'oportunitats per a empresaris i treballadors.

Arc Iris denuncia que una de les causes del retard és la intenció de l'anterior govern PSPV-Bloc de posar en un mateix "pack" el polígon i la macrourbanització del golf. És a dir, supeditaren el progrés econòmic de Simat i les seues famílies a l'especulació urbanística. Si el PGOU que elaboraren entre 1999 i 2003 el PSPV i el Bloc havera estat raonable i havera deixat de banda la macrourbanització del golf, de segur que ara els simaters tindríem el PGOU aprovat i el polígon en funcionament. Però no, la consigna era especulació urbanística o no res. Ara ho estem pagant.

Entre els perjudicats, a més dels treballadors simaters que es veuen abocats a l'atur o a l'emigració, estan els empresaris locals i els propietaris de terrenys, als que se'ls va crear unes expectatives que no s'han complit. De fet ja s'han fet diverses operacions de compra-venda sense saber el preu real dels terrenys ni la viabilitat del projecte.

Ara el Trio vol que la Universitat de València ens traga de l'embolic. Difícil. D'ací a dos mesos tindrem l'estudi de viabilitat que dirà el que dirà, i després deixarem passar uns anys més pensant i repensant què fem amb l'estudi de viabilitat.

Davant d'això Arc Iris demana l'eixida immediata d'incompetents de les institucions simateres i dels seus órgans de govern.

QUE DIGUEN LES COSES PEL SEU NOM

Si el projecte de laminació del riu Vaca té com a objectiu final la retenció d'aigües al terme de Simat per a que no s'inunde la marjal de Tavernes, que ens ho diguen així i que no ho camuflen darrere de retòrica florida, com ara millora mediambiental, actuació paisatgística, etc.

Acudeix a l'assemblea informativa que han convocat EU i Arc Iris hui divendres 3 d'octubre a les 19:30 a la Casa de la Cultura per donar tota la informació sobre el projecte.
Encara que el projecte està exposat als baixos de l'Ajuntament, EU-Arc Iris considera que l'objectiu real del projecte no s'ha explicat bé o s'està ocultant.
Mentre ens diuen que es tracta d'un projecte de millora paisatgística i mediambiental, en realitat el que ens estan oferint és un pla de retenció d'aigües a la part alta del riu Vaca per tal d'evitar inundacions a les marjals de Tavernes i poder executar plans urbanístics. És aixina com ens ho havien de vendre, i no amb fotos de llacs i ànecs als Clots de l'Horta. En realitat estem davant una nova agressió al nostre territori, i si afegim el pas del transvassment Xúquer-Vinalopó i l'alta tensió, ja en van tres i de grosses.
Per tot això, EU-Arc Iris vol oferir tota la informació als veïns ara que encara està obert el període d'al.legacions.
EU-Arc Iris no s'oposa a que les administracions inverteixen als nostre municipi, però a canvi de res, i sense destruir el paisatge. El que està pretenent el tripartit és vendre el silenci dels simaters a canvi de diners per a que callem davant la intenció dessecar els marjals de Tavernes i els especuladors puguen tirar endavant els seus projectes.
ACUDEIX!!!!
CASA DE LA CULTURA DE SIMAT.
DIVENDRES 3 D'OCTUBRE.
19:30 HORES
INTERVENEN VÍCTOR MANSANET I TONI VERCHER

NOVA ENQUESTA DE LA WEB D'ARC IRIS SOBRE EL DESGAVELL DE L'ESCOLETA

La web d'Arc Iris ha obert una nova enquesta sobre la responsabilitat de que l'Escoleta haja quedat menuda tot just dos anys després de posar-la en marxa, i que l'Ajuntament s'haja vist obligat a buscar un local complementari a l'antiga Parroquial.

L'Escoleta la va projectar el PSPV el 2006, però no per convicció, sinó per imposició del Bloc a canvi d'aprovar els pressuposts d'eixe any. Al segon any de funcionament, s'ha quedat menuda i ha estat necessari buscar un lloc suplementari mentre es fan obres d'ampliació. És evident que el PSPV de Palomares va projectar una Escoleta que no responia a les previsions, però també és evident que el Bloc li ho va consentir. D'altra banda, l'actual equip de govern del PSPV-Bloc-Esquerra Republicana ha acusat al PP de no haver previst l'augment de població infantil durant els catorze mesos que va governar, i no haver fet abans l'ampliació.

Per tant, Arc Iris convida als lectors a pronunciar-se mitjançant una enquesta sobre les responsabilitats del desgavell.

PARTICIPA!!!!

PRESENTACIÓ DEL C. F. SIMAT

Presentació de la plantilla de la temporada passada (2007-2008).

El proper dissabte 4-10-2008, a les 16:15 tindrà lloc la presentació de la temporada 2008-09 de tots els equips al camp de futbet.Després, a les 18:30 jugaran el primer partit de lliga, els juvenils del Simat i el Vallada.

ELS AUTORS DEL PGOU S'OBLIDAREN DE RESERVAR SÒL EDUCATIU

Plànol del PGOU original que van redactar el PSPV i el Bloc entre 1999 i 2003, i que ha estat rebutjat per tots el que tenien alguna cosa a dir, ara també per Educació.

La Conselleria de Medi Ambient, Urbanisme, Aigua i Habitatge no ha estat l'única en emetre informes negatius sobre el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Simat. La Conselleria d'Educació també rebutja el planejament perquè els seus autors es van oblidar de les escoles per als sis-mil nou veïns que preveu el PGOU. Ho va desvetllar el regidor d'Urbanisme, Joan Serra, al ple de dilluns passat, i a més va informar de que els informes negatius de la Conselleria d'Educació estan a l'Ajuntament de Simat des del mes de març.

És a dir, que els autors del PGOU es van preocupar de preveure 1.500 cases noves i un camp de golf al Mig l'Horta, però no van caure en el compte de que eixos nous habitatges necessitaven dotacions, com ara escoles, el que ens dóna idea de quins eren els interessos reals de les persones que ens governaven quan es va redactar el PGOU.

El Pla General es va redactar al mandat 1999-2003 encara amb el govern presidit pel socialista Vicente Palomares Andrés, amb el suport incondicional del Bloc, el cap de llista del qual era en eixe periode Juan María Mansanet. No obstant això, van ser el PSPV i el PP els que van aprovar el concert previ al mandat 2003-2007, i van remetre el document a la Generalitat.

El primer informe negatiu va ser el del departament d'Urbanisme de la Generalitat, que entre altres coses, no va admetre la macrourbanització. Ara, però, ens assabentem de que també la Conselleria d'Educació ha rebutjat el planejament.

Al poble se l'informa tard i mal, perquè l'informe negatiu d'Educació es coneix quan el nou equip de govern està preparant una nova proposta de PGOU per a remetre a la Conselleria. I l'única cosa que sabem d'eixa nova proposta és que "s'adequarà a l'Agenda 21". Res més. Una descripció massa genèrica per a una decissió tan important.

En qualsevol cas, el que sí sabem ara són les intencions i interessos dels que ens van governar entre 1999 i 2003, és a dir, PSPV i Bloc. Tant els feia si la nova expansió urbana de Simat tenia o no escoles o altres serveis. Sembla que l'únic interés era promoure una operació urbanística sense precedents, perquè ja cal estar ofuscat amb l'especulació urbanística per a oblidar-se de dotar al nou Simat de punts educatius. Eixe és el govern que teníem els simaters. I després encara hi ha qui es sorprén si algú tracta de combatre eixes actituds.

LORIPI I COETER II JUGARAN LA FINAL DEL TROFEU DE LA MANCOMUNITAT DE LA SAFOR

L'onzena edició del trofeu Mancomunitat de la Safor de pilota en la seua modalitat de raspall té a Simat com a protagonista. Dos dels seus pilotaris, Loripi i Coeter II, s'enfrontaran a la final de dissabte al trinquet de Bellreguard..

Loripi va ser el primer en arribar a la final després d'haver guanyat amb Agustí i Vilare les tres partides de la fase de classificació.

La final es juga dissabte a les 16:45 al trinquet de Bellreguard, i el trio format per Loripi, Agustí i Vilare tindrà enfront a Coeter II, Gorxa i Leandro III.

Coeter II, Gorxa i Leandro III passaren a la final en imposar-se dimecres 1 d'octubre a Batiste, Alberto i Javi.

Esta pot ser l'última final de Loripi. El portal pilota.com diu d'ell que les seues mans han patit milers de colps en 25 anys de carrera esportiva. I de les pilotes més pesades, les de raspall, que poden fregar els 50 grams de pes. Des que va debutar als 14, Loripi ha sobreviscut a totes les èpoques. Des de Diego fins a Waldo. Des de Mena fins a Gorxa. El segon dit de la seua mà dreta està pràcticament inert i només li permet anunciar-se una vegada per setmana. El dissabte jugarà la final del XI Trofeu Mancomunitat de la Safor, i potser després penjarà els guants.

Quan això passe, Arc Iris proposarà a l'Ajuntament un homenatge.